dijous, 25 de febrer del 2021
Els esclaus feliços
dimecres, 24 de febrer del 2021
La independència no és negociable
El meu article avui a elMón.cat:
dilluns, 22 de febrer del 2021
La sort està tirada
diumenge, 21 de febrer del 2021
Una estratègia compartida ...amb l'enemic
dissabte, 20 de febrer del 2021
Per la meva raça parlarà l'esperit
dimecres, 17 de febrer del 2021
L'"independentisme" guanya; la independència perd
dimecres, 10 de febrer del 2021
De veto en veto
dilluns, 8 de febrer del 2021
La independència aquí i ara, l'única sortida
Aquí el vídeo de la meva xerrada del diumenge passat a Junts x Torrelles. L'he reconstruit i crec que el resultat és acceptable. Per cert, més curt del que havia pensat en veient el manuscript: uns 20'.
Després de la xerrada vam tenir una mitja hora de col·loqui, de preguntes i respostes, però això si que no he pogut penjar-ho perquè no tinc cap possibilitat. Des del moment que els responsables de Torrelles no van gravar res del programa (encara em dura el disgust) tots els continguts, tant preguntes com respostes, es van perdre. En fin.
Ignoro si algun altre lector(a) tendrà intenció d'organitzar una altra xerrada. Si fos el cas, si us plau, assegureu-vos que sigui gravat per difondre a les xarxes. Mai més faré xerrades per a grups tancats que no siguin penjades a les xarxes en obert. Mai més. No és el meu estil.
La independència aquí i ara, l'única sortida
Malauradament els amics van fer la xerrada per Google-meet i no van gravar-la per penjar-la després a Tuiter o Youtube i, com que la xerrada tenia un aforament de 100 persones, es va quedar en una mena de conciliàbul, molt agradable, però molt restringit. Cal recordar que som a l'era d'internet i el president Puigdemont diu que som pioners en aquest camp. No té molt sentit fer xerrades restringides al tuiter. De les categories aristotèliques de quantitat, en comunicació són preferibles els universals als particulars, sobretot per a no malbaratar temps i recursos.
Alcapdavall, he decidit penjar a Palinuro el contingut sencer de la xerrada. És llarg. Va ser una xerrada de mitja hora. Demà espero pujar-ho també a Youtube, si em trobo amb ànims, perquè significa repetir una xerrada, cosa que no he fet en la vida meva. Si ho faig, posaré aquí l'enllaç.
Les eleccions del 14-F són eleccions plebiscitàries o referendàries; hi ha diferències, però no hem de discutir per això. Es tracta d'eleccions polaritzades en què es decideix la independència sí o no. A un pol, JxC, únic partit compromès amb la DUI. A l'altre, la resta, des d'ERC a VOX, en contra de la DUI.
Al joc polític habitual, és obvi que, en decantar-se per la independència aquí i ara, JxC crema els seus vaixells i resta aïllada, oficialment repudiada pel PSC i els comuns-podem. No hi ha cap possibilitat de tripartit per negativa expressa d'ambdues partes. Ni amb els no-independentistes del PSC ni amb els "sobiranistes" dels comuns/podem. A JxC no li resta, doncs, cap possibilitat d'aliança que amb ERC que, d'altra banda té força oferiments de coalicions, directes, indirectes, tantes que es considera obligada a rebutjar les més descaradament unionistes per tal de no fer mala figura als comicis.
Tripijocs hi ha de tota mena entre els republicans, els socialistes i els comuns-podem, tots ells més interessats a barrar el pas de JxC a la Generalitat que Valls en barrar el d'ERC a l'Ajuntament. I això ens dóna la dimensió moral d'aquests agents espanyols d'amagat. Els comuns que governen (per dir alguna cosa) l'Ajuntament de Barcelona amb el suport de la dreta xenòfoba havent-hi exclòs els republicans són els que s'ofereixen com a aliats a aquests mateixos republicans al govern de la Generalitat per impedir que es repeteix un govern de coalició JxC/ERC. La mateixa raó que mou al PSC per oferir els seus escons de franc a ERC a condició que JxC no accedí pas al govern. Es veu clarament? Tots els unionistes estan junts per anar contra JxC com deia el president Puigdemont.
Aleshores, l'ordre dels esdeveniments des d'un punt de vista d'independència aquí i ara és el següent:
1. Anar a votar el 14-F totes i tots amb el mateix esperit de l'1-O.
2. Assolir majoria absoluta d'escons independentistes, és a dir la meitat més u.
3. Que aquesta majoria absoluta sigui de JxC, l'únic partit compromés amb la via unilateral i la DUI.
4. En cas contrari, que la majoria relativa de JxC sigui tal que ERC es vegi forçada a fer costat a la seva política de via unilateral, és a dir a triar entre ser la minyona d'un govern independentista de debò o desaparèixer del panorama polític català.
5. Una majoria absoluta independentista (només de JxC o d'aliança JxC i ERC) ha de declarar la DUI en seu parlamentària.
6. Aquesta majoria parlamentària haurà de fer front a la reacció de l'Estat, que ningú no sap quina serà. Ni tan sols sabem quina serà la nostra reacció a la reacció de l'Estat. Una cosa, però, és segura: el parlament que declari la DUI tindrà l'escalf, el suport i la col·laboració del poble.
dimecres, 3 de febrer del 2021
La cinquena columna espanyola al si de l'independentisme
dilluns, 25 de gener del 2021
L'esquerra d'Espanya una, grande, libre
L'embolic tradicional de l'esquerra espanyola amb les paraules. Fugat i exiliat. No tots els exiliats o expatriats són fugats (Ezra Pound, T.S.Eliot, Joseph Conrad, per exemple), però sovint ho són. Molts per causa de persecucions polítiques de règims que no respecten els drets fonamentals. És més, la història de la llibertat humana està esglaonada de fugats d'aquesta mena: Aristòtil, Luter, Locke, Tom Paine, Zola, Zamiatin, Thomas Mann, Salman Rushdie, entre molts d'altres. Una gloriosa tradició.
La indignació de l'exalcaldessa de Madrid brolla com un torrent quan algú compareix els exiliats del franquisme amb el MHP Puigdemont, com ha fet el vicepresident Pablo Iglesias. Ho troba, òbviament, immoral. No hi ha punt de comparació. Però, per què? Els exiliats republicans eren tan fugats dels tribunals com el president Puigdemont. On rau la diferència?
Als tribunals. L'exalcaldessa creu fermament que els tribunals franquistes no eren veritables tribunals, mentre que els de la monarquia de la segona restauració sí que ho són. El franquisme era una dictadura i la seva justícia, en realitat injustícia i, per tant, els exiliats republicans són part de la tradició de l'exili alliberador. En canvi, la monarquia parlamentària de la constitució de 1978 és un Estat de dret, la seva justícia és justa i, per tant, el president Puigdemont és un fugat, o sigui, un delinqüent.
Segur?
No es tracta que la senyora Carmena sigui capaç de comprendre la naturalesa política de la monarquia que defèn: el caire de la transició, la cultura política, el funcionament de les institucions, la pervivència del franquisme, la corrupció, el nacionalcatolicisme, el militarisme, un capitalisme improductiu, basat en la captura de rendes i uns mitjans al seu servei. Sembla massa complex per a ella. I no cal dir res de la possibilitat que tota la ideologia de la transició sigui això, una justificació de la vella Espanya potenkim, aquest cop disfressada d'Estat de dret.
Tanmateix, almenys es tracta que l'exalcaldessa sigui coherent amb el punt de vista jurídic al que s'aferra, invocant la legalitat i legitimitat de la justícia i dels tribunals espanyols. No pot ignorar que la justícia i els tribunals europeus neguen de facto la condició de fugat del president Puigdemont (i de tots els altres exiliats independentistes catalans) en no reconeixent pas els delictes pels quals se'ls persegueix judicialment a Espanya i sí en canvi la seva condició d'exiliats polítics. En tot comparable a la dels exiliats republicans.
Encara que tregui de polleguera a l'exbatllessa de Madrid i tota l'esquerra espanyola i catalana espanyolista.