dilluns, 25 de gener de 2021

L'esquerra d'Espanya una, grande, libre

L'embolic tradicional de l'esquerra espanyola amb les paraules. Fugat i exiliat. No tots els exiliats o expatriats són fugats (Ezra Pound, T.S.Eliot, Joseph Conrad, per exemple), però sovint ho són. Molts per causa de persecucions polítiques de règims que no respecten els drets fonamentals. És més, la història de la llibertat humana està esglaonada de fugats d'aquesta mena: Aristòtil, Luter, Locke, Tom Paine, Zola, Zamiatin, Thomas Mann, Salman Rushdie, entre molts d'altres. Una gloriosa tradició.

La indignació de l'exalcaldessa de Madrid brolla com un torrent quan algú compareix els exiliats del franquisme amb el MHP Puigdemont, com ha fet el vicepresident Pablo Iglesias. Ho troba, òbviament, immoral. No hi ha punt de comparació. Però, per què? Els exiliats republicans eren tan fugats dels tribunals com el president Puigdemont. On rau la diferència? 

Als tribunals. L'exalcaldessa creu fermament que els tribunals franquistes no eren veritables tribunals, mentre que els de la monarquia de la segona restauració sí que ho són. El franquisme era una dictadura i la seva justícia, en realitat injustícia i, per tant, els exiliats republicans són part de la tradició de l'exili alliberador. En canvi, la monarquia parlamentària de la constitució de 1978 és un Estat de dret, la seva justícia és justa i, per tant, el president Puigdemont és un fugat, o sigui, un delinqüent. 

Segur? 

No es tracta que la senyora Carmena sigui capaç de comprendre la naturalesa política de la monarquia que defèn: el caire de la transició, la cultura política, el funcionament de les institucions, la pervivència del franquisme, la corrupció, el nacionalcatolicisme, el militarisme, un capitalisme improductiu, basat en la captura de rendes i uns mitjans al seu servei. Sembla massa complex per a ella. I no cal dir res de la possibilitat que tota la ideologia de la transició sigui això, una justificació de la vella Espanya potenkim, aquest cop disfressada d'Estat de dret.

Tanmateix, almenys es tracta que l'exalcaldessa sigui coherent amb el punt de vista jurídic al que s'aferra, invocant la legalitat i legitimitat de la justícia i dels tribunals espanyols. No pot ignorar que la justícia i els tribunals europeus neguen de facto la condició de fugat del president Puigdemont (i de tots els altres exiliats independentistes catalans) en no reconeixent pas els delictes pels quals se'ls persegueix judicialment a Espanya i sí en canvi la seva condició d'exiliats polítics. En tot comparable a la dels exiliats republicans.

Encara que tregui de polleguera a l'exbatllessa de Madrid i tota l'esquerra espanyola i catalana espanyolista.