Aquesta història sembla el que els anglesos anomenen un yarn, o sigui, una troca, un rotllo. Però és el meu rotllo, com els fills de puta del primer Roosevelt eren els seus fills de puta. Tractaré de fer-la lleugera. Fins aquí, el preludi.
Fa uns dies ens truca a la meva dona i servidor un periodista del programa "OpinaYouth" de Teve.cat preguntant si accepto participar-ne. Seria una entrevista telemàtica d'un quart d'hora i després, preguntes dels tertulians joves de diversos partits polítics. Tema: l'actualitat política i les eleccions del 14-F. Día: 9 febrer a les 19:00. Dic que sí i faig els meus preparatius per alliberar de treball unes hores el dia 9. Mentrestant, publiquen a les xarxes el cartell de la il·lustració, on es diu que estic "censurat a TV3", que, com tothom sap, és veritat. Però jo no havia dit res.
Arribat el 9, acordem el modus operandi: a les 16:54 ens diuen per whtasap que en 15' ens trucaran per donar'ns l'hora d'entrada. Després, silenci. A les 17:20 tornem trucar via whatsap i ens diuen que no aniré al programa, que, potser més endavant i que el format del programa havia canviat. Òbviament, si no truquem nosaltres, ningú ens hauria dit res. Van prendre la decisió i no consideren necessari informar a les persones afectades.
La meva experiència en patir censura em posa sobre avís i miro el dramatis personae de la tertúlia: quatre joves, o no tan joves; tres de tres partits diferents (no me'n recordo quins) i un quart que només fa constar que és estudiant de Ciències Polítiques i Dret. Miro el seu TL a Tuiter i el trobo en una foto amb Junqueras perquè és militant d'ERC i, com fan sovint els de la secta, amaga la seva militància. Comento amb la meva dona: som-hi, és la censura de sempre. La mateixa censura que denuncia el cartell.
Després, pels comentaris d'algun participant, m'assabento que els responsables del programa han deixat caure que era jo el que no podia o no volia anar-hi o alguna cosa tèrbola d'aquest caire. Sabeu aquell de la gota que vessa el got? A més de l'arbitrarietat i la censura, et fotin merda de sobre com si l'arbitrari fossis tu. Vaig, doncs, exposar la meva opinió al tuiter: el veto és part de la campanya d'assetjament d'ERC i de veto als mitjans públics cap a la meva persona; que això és una forma del friendly fascism de l'"esquerra"; que el monopoli mediàtic d'ERC és un atac a la llibertat d'expressió, el dret a la informació i el d'igual accés a l'esfera pública (principi d'isegoria), una mena de feixisme civil puix que trepitja drets fonamentals dels ciutadans.
Com que les xarxes es van mobilitzar demanant explicacions, el director del programa va publicar un comunicat d'ofici, amb totes les protestes grandiloqüents que escauen. Un cop predicat el seu amor a la llibertat d'expressió i el seu odi a la censura, explica que, com que l'actualitat mana, l'entrevista no s'hi ha suprimit; s'ha ajornat. Així, com sona.
No cal perdre el temps amb enraonies. Dues qüestions converteixen el comunicat en un còmic. 1a per parlar de l'actualitat política, precisament, m'havien contactat; 2a sou vosaltres els que heu posat al cartell que estic "censurat" a TV3. Una expressió forta. Qui gosa sortir en públic parlant en brau ha de mantenir la bravura i no arrossegar-se i arraulir-se després com un cuc.
Li dol al signant la meva referència al feixisme i m'acusa (i demana rectificació) de "banalitzar" el feixisme. No conec res més banal que aquesta forma d'entendre la idea de banalització d'Arendt. És la que tenen al cap els que creuen o diuen creure que el feixisme s'esgota als uniformes, corretges, i altres iconografies. I no. El feixisme és un tarannà, com deia Primo de Rivera, "l'absent", una actitud a la vida. A la vida social normal, la vida civil... i banal. Si des d'una posició de poder algú trepitja drets fonamentals, és autoritari al mateix temps que sectari, menteix i assetja els que parlen i pensen diferent, és un feixista encara que voti a Bakunin ressuscitat. Potser no ho havia pensat. Als friendly fascists els passa el que als ximples, segons Gracián: "són ximples tots els que ho semblen i la meitat dels que no ho semblen".
