Aquestes declaracions de Rufián no són pròpies d'un portaveu. La prova és que ja les ha desmentit la portaveu del partit, Esther Capella, la seva superior jeràrquica. És un discurs sortit de la pròpia minerva del diputat republicà. Té totes les característiques.
Es mostra preocupat Rufián per la sort que puguin córrer les “esquerres perifèriques” que, o s'uneixen, o seran abatudes per separat. Obvi advertiment. Però el que crida l'atenció és l'expressió “esquerres perifèriques” que, per raons de correcció parlamentària, bona educació i respecte per la sensibilitat aliena, no es fa servir. A ningú no li agrada ser perifèric. La gent té les seves manies.
Si hi ha una perifèria, és perquè hi ha un centre. Un centre on, amb el suport de les esquerres perifèriques, governen dues esquerres centrals, una de moderada, el PSOE, i una altra a la seva esquerra, Sumar. Però Rufián diu que a l'esquerra del PSOE no hi ha res i, amb això, deixa la suma de Sumar a zero. Segueix en això els desitjos de l'altra esquerra a l'esquerra del PSOE, Podem, a qui reconeix existència per la mateixa raó per la qual se la negava a Sumar, per les seves afinitats electives goethianes. Encara que ell es veu com a possible líder, en una ostentació de cavallerositat feminista proposa Irene Montero com a cap de la llista de les esquerres perifèriques. Sense preguntar abans a les altres que, pel que es veu, són ultraperifèriques.
Li diu “llista plurinacional” i, per deixar clara la seva combativa intenció, afegeix “de veritat”. No sé si fa referència al “plurinacionalisme” de Podem, inspirat en la Constitució de Bolívia, l'article 1 de la qual determina que el país és un Estat Unitari i Plurinacional alhora. Suposo que un estat plurinacional unitari només és possible si la condició nacional s'adscriu a les persones, però sense cap vinculació amb un territori específic. Una cosa com allò que proposava Otto Bauer, per a qui la nació era una “comunitat de destí”. I no vull continuar per aquí.
Sí, això del plurinacional és un problema. Rufián fa gala d'un esperit eclèctic quan admet a la seva “llista plurinacional” totes les esquerres perifèriques: "sobiranistes, independentistes, autodeterministes, federalistes i confederalistes". El que és important és que siguin d'esquerres. Ni li passa pel cap que això és una nova esquerra espanyola, feta amb els retalls de les anteriors. I un desastre per a ERC, que perderia la seva minsa força a Madrid i, de retruc, a Catalunya.
L'eclecticisme davant les orientacions desemboca en un caos conceptual. Quan s'aclareixi què vol dir “sobiranisme” es veurà que no té res a veure amb l'independentisme, al qual combat a mort. Autodeterministes són tots, i els federalistes i els confederalistes no se suporten.
És l'eclecticisme de qui fa sis anys ja deia que no era independentista.