L'esquerra woke s'ha llançat al carrer a tot arreu en defensa d'una imaginària causa palestina. Recorda els temps de la III Internacional, quan a una consigna de Moscou, tots els partits comunistes del món actuaven a l'uníson, amb les mateixes consignes, els mateixos manifestos, les mateixes activitats. Com avui. D'Austràlia a Suècia, de Sud-àfrica al Japó, les mateixes banderes, les mateixes consignes, les mateixes cares ocultes, la mateixa violència contra persones i coses, sobretot si són jueves.
La guerra d'Israel contra Hamàs ha mobilitzat els antics i nous comunistes, i els seus ximples útils, els ecologistes, animalistes, vegans, transsexuals i resta de llunàtics. I, com que Israel l'ha guanyat aquesta pintoresca macedònia d'energúmens es dedica a destrossar mobiliari urbà per tot arreu i atacar la gent normal.
El virus de la "Palestina lliure" corre paral·lel amb una multiplicació d'atemptats terroristes a tot el món, obra d'altres musulmans, emparentats amb els assassins de Hamàs que volen aprofitar la guerra de Gaza per avançar en el seu pla de conquesta i destrucció de la civilització occidental. Fa mil quatre-cents anys que ho intenten. El seu pla a mitjà i llarg termini és imposar la seva llei, la Xària, és a dir, la misogínia, la pedofília, l'homofòbia, la tortura, la negació de drets fundamentals, el terror i el culte a la mort; i fer-ho amb bombes o mitjançant la infiltració a les institucions democràtiques dels països occidentals, el que els alemanys anomenen la “Umfunktionierung”.
Sembla mentida, però aquest pla compta amb el suport actiu de l'esquerra woke, avui propalestina i sempre antisemita i antiamericana. No hi ha exemples històrics de semblant degradació intel·lectual, de semblant suïcidi col·lectiu. Però per a sorpresa dels islamistes mateixos és el projecte de l'esquerra woke.
Si l'islam triomfa, el futur serà un món sense música, sense pintura, sense art, ciència ni literatura, sense drets individuals, sense tolerancia ni pluralisme i d'obediència cega el profeta. Un món on els no-creients hauran de triar entre convertir-se, pagar tribut o morir. És la seva doctrina.
És impossible que els wokes no vegin això. Com s'explica, doncs, la seva actitud de lliurament acrític a la barbàrie islàmica? Probablement hi ha diverses causes. Tres semblen òbvies:
El masclisme i el racisme que aquesta esquerra comparteix amb els islamistes.
L'estupidesa de no veure les intencions profundes dels bàrbars.
L'odi (l'enveja) als jueus i els nord-americans que els cega al punt del suïcidi.
Sense descartar la cobdícia. Els petrodòlars islàmics són molt llaminers.
