Primer van muntar un “cordó sanitari contra l'extrema dreta” que no incloïa VOX, pensat únicament per fer callar Orriols. Com era d'esperar i molts vam advertir, no va funcionar. Gràcies a l'efecte Streisand, la seva causa es va fer més popular. A l'època de la comunicació universal, si vols difondre una idea, prohibeix-la. Cosa que sap tothom excepte Illa, Batet, Albiac, Capella i Cornellà, persones de limitats recursos intel·lectuals.
Després del fracàs del cordó sanitari, van intentar ridiculitzar-la en un parell de programes de ràdio i televisió pensant que se la berenarien amb patates. Va sortir guanyadora, va consolidar el seu suport electoral i va deixar literalment amb el cul a l'aire individus sense principis, com ara David Cid i Mònica Terribas.
Després, li van organitzar un parell d'agressions parlamentàries amb l'ajuda d'un pobre home com Rull que empara i en promou tota mena d'abusos. I, un altre cop, el resultat ha estat el contrari. A cada batussa, un augment a l'expectativa de vot. Les enquestes parlen per si mateixes.
Desesperats, s'han tret la careta i ara intenten sancionar-la pel contingut literal de les seves intervencions, menyspreant el principi de la inviolabilitat parlamentària. La volen fer comparèixer davant d'un dicasteri d'enemics polítics per condemnar-la per unes expressions literals que són de pur sentit comú i perfectament acceptables en qualsevol debat parlamentari civilitzat. Ja ho van fer quan l'analfabeta consellera Tània Verge li va imposar una multa de 10.001 € per dir el que també diu la justícia europea.
Malden per negar-li la llibertat d'expressió i de retruc a tots els ciutadans/es que l'han votada i els que, sense votar-la, pensen com ella. Però l'odi i la por que aquest grapat d'ineptes i corruptes li professen els impedeix veure l'abisme d'abjecció en què s'estan precipitant.
El 1521, indignats per la doctrina que predicava Luter, l'emperador Carles V i el papa Lleó X, el van citar davant la dieta de Worms perquè es retractés de les seves proposicions suposadament herètiques. El monjo agustí va acudir, va escoltar les acusacions, va demanar vint-i-quatre hores per reflexionar (perquè mai li va agradar fer les coses a la lleugera), va tornar l'endemà i es va reafirmar en totes i cadascuna de les seves proposicions, acabant amb una expressió que encara ressona en la història:
«Aquí n'estic, no puc fer res més. Que Déu m'ajudi. Amén».
Els dos poders, el secular i l'eclesiàstic, el van condemnar per heretge. Però ell va salvar la vida perquè tenia un salconduit imperial que Carles va respectar per un parell de dies, cosa que el seu antecessor, Segismund, no havia fet amb Jan Hus, que va morir a la foguera el 1415.
Encara que habitualment s'admet que la reforma luterana va començar a Wittenberg, el 1517, una opinió molt comuna entre els historiadors considera la condemna de la Dieta de Worms del 1521 com el veritable inici del moviment més important que s'ha donat en el cristianisme i el que va obrir pas al món modern.
Mutatis mutandis, la iniqua persecució a Sílvia Orriols pot provocar una cosa semblant a Catalunya.
