Caram, quin titular! Alguna gent, suposo, em farà veure que The Objective no és objectiu. Com si els altres mitjans ho fossin. És que ni ho pretenen. L'objectivitat és allò que el poder diu que n'és. I punt rodó, segons vella dit, avui reduït a un breu “i punt”.
Sigui el mitjà com sigui, aquest titular era impensable fa dos anys, quan ningú no donava un duro per la nova Aliança Catalana. Ignorada pels mitjans de comunicació on només se l'esmentava negativament i sense permetre-li la defensa, sotmesa a un cordó sanitari a la vida partidista, agredida per violència de pinxos del carrer, menyspreada i titllada de feixista per personalitats de rellevància pública, tot això la va catapultar al Parlament a l'estela d'un efecte Streisand demolidor.
Aliança Catalana és un partit fet a les xarxes. El seu fortíssim lideratge, la claredat del seu discurs i la novetat tendeixen a la viralitat en un món fart de falta de lideratge, discursos ambigus i promeses trillades. Si és que les promeses es poden trillar. I no en parlem de la perpetuació de lideratges caducats.
Les xarxes són els principals mitjans de comunicació del partit amb els seus simpatitzants i votants. Si a algun lloc es pot ampliar la base, és a les xarxes. I aquest partit al qual es va voler ofegar al bressol com les serps d'una Juno partitocràtica a l'infant Hèrcules, va sortir viu i reforçat del cordó sanitari. El seu pas per les enquestes deixa olor de terra cremada. Les borses de fidels votants dels partits consagrats s'estan buidant a favor de Sílvia Orriols, com els accionistes retiren els diners de l'empresa que va a la baixa.
Però el problema és que no hi ha cap solució. Els dos partits, preocupats per l'efecte sifó, posterior a l'Streisand, podrien tractar d'aturar la sagnia provocant la caiguda del govern Sánchez i guanyant una mica del pedigrí independentista perdut. El sacrifici no serviria de res, comparativament parlant, perquè AC no es presenta a les eleccions espanyoles. I, en canvi, potser haurien d'empassar-se un govern de dreta extrema dreta.
Una mica més els interessarien unes eleccions a Catalunya, abans que AC superi les expectatives més optimistes. Però no és a llur abast. Una retirada del suport d'ERC no impediria que el PSC governés amb els seus 44 diputats com ho va fer ERC amb 34. Podria formar-se un govern minoritari independentista amb la benevolència del PSC, que va ser la proposta originària de Puigdemont, però aquesta benevolència no es va donar llavors ni es donaria ara.
És poc previsible que, encara que ploguin les amenaces, les coses canviïn. I, si les coses no canvien, Sílvia Orriols continuarà pujant a les enquestes.
