Efectivament, aquesta guerra mou les passions més pregones a molts estaments i moltes societats. La condemna a Israel i la defensa de Palestina es troba a tota hora al carrer, als mitjans de comunicació, a les activitats institucionals i fins i tot a les cerimònies religioses. L'afortunat guanyador d'aquest premi de cinema, sens dubte, parla ex abundantia cordis quan acusa de “manca d'humanitat” els que no pensin o sentin com ell.
La llibertat consisteix a pensar o sentir allò que cadascú vulgui, sense veure's acusat d'inhumà pels que pensen d'una altra manera per molt il·luminats que estiguin per la deessa Raó. Això sembla elemental, no? O m'equivoco i alguns tenen dret a negar humanitat a altres per raó de sentiments o idees?
Doncs sí, m'equivoco. La majoria dels mitjans de comunicació i molts governs occidentals han pres partit a favor d'un dels costats a aquesta guerra. Encara més, són combatents a la rereguarda, la de la propaganda. Defensen una quimera que anomenen Palestina per no dir que defensen Hamàs, que és el nom real de l'altre costat. I el que mana. El qui no allibera els ostatges, sinó que amenaça en públic d'executar-los, transferint hipòcritament la culpa a l'atac israelià, car els ostatges estan disseminats pel territori. Vostès em perdonaran, però és difícil ser més malparit.
En realitat, aital fúria gairebé bíblica contra els que neguen que Israel estigui cometent un genocidi anuncia el pas següent en aquests casos d'assetjament col·lectiu. Consisteix a dir que negar el genocidi no és una opinió, sinó un il·lícit. A imatge d'alguns països, com ara Alemanya, on negar l'Holocaust és delicte.
Els lluitadors aguerrits contra el negacionisme del genocidi hauran d'acceptar que, abans de tot, haurem de posar-nos d'acord sobre que sigui genocidi. És el civilitzat. Qualssevol altra cosa no té nom per molts crits que es donin i banderes s'onegen. Resulta que el genocidi està tipificat com a delicte a l'article II de la vigent Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi, de 1948.
L'assumpte és, doncs, molt senzill: s'analitzen les circumstàncies de Gaza en aquesta guerra (la novena) d'Israel contra els àrabs. A continuació, es comprova si encaixen en la tipificació legal esmentada. Si encaixen, hi ha delicte de genocidi; si no encaixen, no n'hi ha. Ni l'ONU com a organització, ni el Tribunal Penal Internacional, ni la Comissió Europea no han declarat genocidi la guerra de Gaza. Són tots negacionistes? De cap manera. El que passa és que no hi ha cap genocidi i no n'hi haurà encara que els wokes pro-Hamàs continuen amb la seva murga antisemita.
Només un fanàtic pot considerar inhumà qui pensa de manera diferent de la d'ell. Si pensa és perquè és un ésser humà. Igual que el que li nega aquesta condició. Potser una mica més.
