L'Assemblea General que comença avui, dilluns, donarà la benvinguda a França, el Regne Unit, el Canadà i Austràlia al nombrós club dels països que reconeixen l'estat palestí. Prop dels 151 dels més de 190 de l'ONU. Amb tan il·lustres nouvinguts, l'Assemblea General intentarà reconèixer Palestina com un nou estat membre amb plenitud de drets.
Però aquesta decisió no es podrà adoptar mentre els Estats Units mantinguin el dret de veto al Consell de Seguretat. Aquest veto pot semblar molt, poc o gens indignant. Però és la legalitat internacional vigent.
L'ús de l'ONU com a caixa de ressonància de la propaganda woke està enfonsant-ne el prestigi. Perquè és fal·laç i inútil. L'exemple més recent: en un article del Nacional s'afirma que la mateixa ONU, mitjançant una comissió independent, ha qualificat de genocidi, el que passa a Gaza. Això és fals i tan absurd com un raonament del Barreter, d'Alícia. Com es pot considerar decisió de l'ONU una decisió d'una comissió independent de l'ONU? Abans hauria de fer-la seva, oi? O no cal?
Un reconeixement tan universal fa sospitar. Reconèixer l'estat palestí sabent que no se'n farà realitat no té cost. A més, és un gest ben vist pels països contraris. L'autoritat palestina i Hamàs han felicitat els països que han fet el pas. Amb la seva política d'apaivagament pensen que es deslliuraran de l'agressivitat del terrorisme islàmic. Potser se'ls donarà l'oportunitat de ser devorats els últims, com ara Polifem a Ulisses.
En el cas d'Espanya, la combativitat del govern de l'esquerra va més enllà del que és simbòlic. Proposa crear un grup de països europeus que sostinguin financerament l'estat palestí. Des d'Unamuno és llegenda que els espanyols són idealistes com Don Quixot i materialistes, com Sancho Panza. Així, si l'estat palestí no té fronteres, ni capital, si més no, que tingui un banc.
En aquesta defensa de la suposada causa palestina, també s'entreveu una tàctica d'aprofitar la indubtable embranzida de l'antisemitisme espanyol per millorar les perspectives electorals del govern. El seu extrem wokisme ha deixat fora de joc el pobre Feijòo, incapaç de trobar el just milieu de Montesquieu entre els propalestins i els proisraelians per la molt senzilla raó que no n'hi ha. No en aquesta guerra.
Els partidaris d'Israel diuen que el reconeixement de l'estat palestí és, de fet, un suport a les posicions de Hamàs. Netanyahu se n'ha anat a Washington es podria dir que a consultes i anuncia que, a la tornada, donarà la resposta al reconeixement de l'estat palestí. Però, en realitat, ja ho ha fet: o la guerra acaba amb la rendició de Hamàs i l'alliberament dels ostatges i després ja es veurà; o acaba amb l'ocupació militar de Gaza i l'absorció de la franja, Cisjordània i Jerusalem Est en un únic estat jueu.
