Els neoliberals
han aplaudit la seva denúncia del sistema de pensions com una estafa piramidal.
Encara que alguns considerin això una novetat, no ho és pas, sinó part del vetust
repertori de la dreta contra l'estat del benestar. Vaig tractar la crítica
neoliberal a aquesta forma d'estat fa gairebé quaranta anys al meu llibre De
l'estat del benestar a l'estat del malestar (Madrid, 1986).
La imatge de l'estafa Ponzi és molt cridanera. Per cert, l'últim a fer-la servir, va ser Bernie Madoff, president del Nasdaq de la borsa de Nova York i condemnat a cent cinquanta anys de presó als EUA el 2009 per estafar uns 65.000 milions de dòlars. A l'àmbit públic, en canvi, el sistema de pensions de repartiment ha resistit força bé fins ara, malgrat totes les profecies d'enfonsament que tenen en comú amb les del canvi climàtic el fet que mai no es compleixen. En realitat la seva finalitat sovint és introduir les pensions al debat polític i jugar electoralment amb la por de la gent gran, el que potser una arma de doble fil. Agradi o no el repartiment és un pilar essencial de l'estat del benestar i és una incongruència sostenir que es vol defensar aquesta forma d'estat alhora que es projecta dinamitar un dels seus pilars.
Els que volen acabar amb el sistema parlen de la capitalització, però allà on s'aplica, el resultat és mediocre i els riscos demogràfics es compensen amb els financers El rendiment és insegur i les pensions sovint no compensen l'esforç realitzat i, per això, de vegades hi ha sistemes mixtos. En qualsevol cas, el debat continua obert.
Catalunya necessita un programa d'urgència polític. Un programa de regeneració nacional que tingui el màxim suport possible i que uneixi a la dreta i a l'esquerra. No un en què s'adquireixin compromisos de marcat caràcter conservador que impliquin riscos innecessaris. No és admissible que, abans d'aconseguir la regeneració, se'l vulgui donar un tint ideològic, que és justament el que va fer la corrupta partitocràcia pseudindependentista.
Hi ha problemes que requereixen atenció urgent per regenerar la nació i on poden confluir dreta i esquerra. Són tres ordres d'acció.
Primer, la independència; després, ja veurem qui està disposat a fer el que calgui per aconseguir-la. Parlar-ne és fàcil; fer-la, no tant. Segon, l'honradesa i austeritat a l'administració pública. Acabar amb la malversació, el malbaratament, la corrupció avui regnant; després, gestionar amb integritat. Tercer, regulació de la immigració, lluita contra la invasió islàmica i erradicació de la corrupció generada pel wokisme dominant en benefici dels il·legals. Després, dret preferencial als cotitzants..
És un programa mínim en què ens podem posar d'acord dretes, centre, esquerres, votants i abstencionistes. Un cop assolits els seus objectius, ja debatrem quin model de sistema de pensions volem, quina forma d'adjudicació dels recursos públics i altres assumptes no menys importants.
