Fa uns dies, el periodista Arnau Borràs va pujar una intervenció seva a YOU Tube sobre un escàndol que dura anys a Catalunya i del qual la partitocràcia de lladres que desgoverna rebutja parlar. La dona de l'MHP Puigdemont està contractada a dit a la Diputació de Barcelona (DIBA) per 6.000 euros (avui sembla que 7.000) mensuals per fer un programa que no mira ningú.
Si la DIBA fos una empresa privada, no hi hauria res a objectar; cadascú llença els seus diners com li rota. Però la DIBA no és una empresa privada, sinó un organisme públic i està obligada per llei a seguir unes normes i protocols de mèrit, publicitat i competitivitat a l'hora de contractar algú que, en aquest cas, sembla que no s'han complert òbviament per les circumstàncies personals de la dona.
Els que defensen aquesta situació (hi ha gent per a tot) argumenten que no és un endoll sinó l'activitat d'una professional lliure, al marge del seu marit. Però això no és cert. Es tracta d'una contractació política perquè és la dona de qui és. I, precisament per això, hauria de recordar el vell adagi sobre la dona del Cèsar.
I per què no en vol parlar ningú? Per la mateixa raó per la qual ningú dona explicacions sobre els lladronicis sistemàtics del govern, sobre la DGAIA, el règim de subvencions i saqueig sistemàtic dels recursos públics en què estan tots implicats. Un règim de complicitat i silenci amb què Espanya ha corromput el nacionalisme català que s'ha integrat en un sistema en què, a canvi de parlar de la independència per boicotejar-la de fet, es permet que els “independentistes” administrin la colònia en benefici propi, dels seus clients, amics i familiars en general. I aquesta satrapia només pot mantenir-se si ningú parla de les malifetes de l'altre.
Aquesta situació en què els governants o persones importants endollen els seus parents als òrgans de l'administració pública és molt freqüent als països corruptes, com Espanya o Catalunya i, sens dubte, era la pràctica a la societat comunista romanesa en què la dona de Puigdemont va néixer. Però projecta una ombra de corrupció sobre tota l'empresa independentista molt greu. Com convèncer la gent que s'està per la independència quan es té la dona endollada en un òrgan administratiu del país ocupant i pagada pel partit que el governa?
Ara, el contracte de la senyora Topor està pendent de renovació i sembla que hi ha dubtes sobre la conveniència de fer-ho per raons evidents. Com sabem que els sotracs de la relació de Junts amb el govern d'Espanya no depenen del que passi amb aquesta renovació?
Sona molt antic, però, per això mateix, clàssic: cherchez la femme.
