dissabte, 6 de novembre del 2021

El maleït embolic de la llengua

La llengua és un dels factors més importants de la consciència nacional; no pas l'únic. Hi ha per sobre la voluntat de ser una nació. I aquesta no neix només de la llengua. Els suïssos tenen una forta identitat nacional i parlen diferents llengües, quatre d'elles, oficials, alemany, francès, italià i retoromànic; dinou repúbliques llatinoamericanes parlen la mateixa llengua i es consideren nacions diferents; tot com Alemanya i Austria. 
 
Quan la voluntat existeix i la nació tracta d'afirmar-se i protegir-se mitjançant un Estat, la llengua esdevé l'eina fonamental, l'única possibilitat de sobreviure. És el cas de Catalunya. Ja ho va dir Joan Maragall, "la nació és la llengua". La llengua en la qual està escrit el pacte entre els que van ser, els que són i els que seran, que deia Burke; el lligament de la consciència nacional catalana. Per això fa més de tres-cents anys que el principal objectiu espanyol és fer desaparèixer el català. Sense llengua, cap nació catalana. Sense nació, cap independència. Sense independència, cap nació.
 
Aprofitant els flashes d'alarma de les dades sobre la decadència de l'ús del català, ERC ha aprovat els pressupostos generals de l'Estat a canvi d'haver blindat una quota de català del 5% dels productes d'unes plataformes televisives.Tot l'aparell de propaganda d'ERC, els mitjans públics i gran part dels privats, presenten aquest ridícul resultat com la gran fita del nou Talleyrand, Rufián, quan és més minso que el famós ratolí parit per la muntanya perquè encara es troba als llimbs de les promeses del president Sánchez. És a dir, el resultat és part del projecte espanyol de desnacionalitzar Catalunya mitjançant un bilingüisme que és la mort del català. 
 
En principi, un partit independentista hauria d'exigir el blindatge del 100% del català com a única llengua oficial de Catalunya, a més de demanar el dret d'autodeterminació perquè només la independència garantirà la supervivència de la nació catalana. 
 
Si això no es produeix, no cal aprovar els PGE, tret que el que es tracti sigui recolzar la submissió colonial de Catalunya.