Junqueras, el lacai dels espanyols

El president d'ERC ha passat el cap de setmana passejant-se per tots els mitjans de comunicació que el seu partit, el més corrupte de Catalunya, controla amb mà de ferro. Ho pot fer perquè els finança amb els diners públics que s'estalvien del robatori de la DGAIA. Entrevistes per tot arreu, al·locucions radiades, xerrades, articles dels seus escolanets i beneficiaris, estil Eduard Voltes. I, per descomptat, ordre a tots els estómacs agraïts d'inundar Twitter amb lloances al gran líder.

El gran líder que, una vegada més, ha venut Catalunya per unes engrunes. La seva versió és que l'enèsima traïció és un benefici per a Catalunya en la tradició del “peix al cove”, atès que no li fan cap concert ni cap singularitat. Pujol, que aquest ocell acusava de corrupció, havia aconseguit recaptar el 30% de l'IRPF a Catalunya. L'espanyol Montilla el va elevar al 50% i ara ve aquest xerraire a demanar aplaudiments per haver aconseguit (i ja veurem si és sí) cinc punts percentuals més, fins al 55%, i sense tocar el model espoliador del cafè per a tothom.

Desesperat per no trobar l'acceptació que s'esperava i complint ordres dels seus amos espanyols, demana entrevistar-se amb Puigdemont i Sánchez Llibre per convèncer-los dels avantatges de la claudicació.

No sé què dirà Sánchez Llibre. Però estic intrigat per la reacció de Puigdemont i Junts. Aquesta provocació del lacai dels espanyols no els deixa gaire marge de maniobra. És un repte de Sánchez, especialista en el “més difícil encara” perquè obliga Puigdemont a triar entre aparèixer com a enemic del “peix al cove” català o acceptar el lideratge de Junqueras en el seu camí cap a la destrucció de Catalunya.

 

Iran, la fallida moral de l'esquerra

Ja són més de 3.000 les persones assassinades a l'Iran per la dictadura teocràtica que l'esquerra mundial recolza activament.

Un poble en lluita per la llibertat abandonat per l'esquerra mundial, els seus partits, els seus mitjans de comunicació, les seves universitats, organismes internacionals, ONG i altres organitzacions criminals.

Durant dues setmanes, el silenci dels mitjans de comunicació ha estat ensordidor. I, quan ja no han pogut amagar més temps la barbàrie, han propalat la versió del govern terrorista dels aiatol·làs: que la mobilització de milions de persones és obra del Mossad i de la CIA. Hi ha molts casos d'aquesta hipocresia inhumana. A Catalunya, el conegut antisemita Vicent Partal, després d'amagar la informació durant catorze dies, publica un article titulat Amb Palestina i amb l'Iran, intentant rebaixar la revolució antiislamista iraniana amb la propaganda a favor d'aquesta invenció neonazi que anomenen "Palestina".

Tota l'esquerra occidental fa dos anys que trona l'espai públic amb la suposada causa “palestina”, que no és altra cosa que odi als jueus. Igual que les anomenades “feministes”, mudes davant del feminicidi sistemàtic dels bàrbars islamistes iranians. Tots ells, periodistes, esquerrans i feministes, callen, tergiversen i menteixen per ordre dels qui els paguen. Són lacais dels petrodòlars de Qatar, Iran o Veneçuela.

La teocràcia iraniana ha tancat internet a tot el país per poder massacrar la població. Però no ho ha aconseguit car les antenes Starlink d'Elon Musk funcionen i permeten veure i saber què passa, malgrat el bloqueig dels dictadors.

Sense Twitter aquest crim contra la humanitat, aquest genocidi contra un poble (aquest sí que és un genocidi) no es coneixeria. Per això, els governants occidentals, castrati al servei dels ayatollahs com Keir Starmer del Regne Unit o Anthony Albanese d'Austràlia, volen tancar-ho per implantar societats estil orwel·lià, on la mentida és la veritat i el terror és l'alliberament.

És imperatiu que Israel i els Estats Units intervinguin militarment per posar fi a aquesta bogeria islamista desfermada contra una població inerme.

 

L'estafa Junqueras

Magnífica la performance de l'estel de la Tramuntana ahir!

Del que es tractava era de justificar el suport del partit més corrupte de Catalunya als pressupostos d'Illa per donar estabilitat al govern de Sánchez perquè l'última cosa que ERC vol a la vida és que hi hagi eleccions a Catalunya o Espanya.

Per fer-ho, la tribu d'estafadors va muntar un autèntic espectacle.

Sánchez va rebre a la Moncloa un home que no representa res a Catalunya, està inhabilitat jurídicament, no és conseller ni diputat i només president d'un partit de l'oposició els vots dels quals necessita. Així l'afalagava en la seva infinita vanitat i li pujava d'estatus. Després, aquest ocell es reunia amb el president de la Generalitat, i tots dos van decidir que s'aprovarien els pressupostos del PSC.

El resultat de la negociació és la perpetuació de l'espoliació catalana en el marc del cafè per a tothom que únicament aporta cinc punts percentuals a la participació de Catalunya a l'IRPF i IVA.

Tanmateix, es va impartir ordre a tots els militants i beneficiats de la màfia erki d'inundar Twitter lloant la gran capacitat negociadora de l'estel de la tramuntana. Aquest es va passar ahir tot el dia a la televisió, la ràdio, en entrevistes, col·loquis, declaracions als mitjans en l'operació més semblant a una rentada de cervell col·lectiva que es pugui imaginar. El palmell de l'abjecció periodística se l'emportava el subvencionat diari Ara.

Només cal saber què farà ara Junts que ha quedat fora de joc. Dependrà del que decideixi el seu president, un home que té la seva dona endollada a raó de 7.000 € al mes a la Diputació de Barcelona, ​​presidida pel PSC.

Així es tanca el cicle independentista que es va obrir fa deu anys. 

Cal intervenir a l'Iran ja

La gerontocràcia dels assassins musulmans arriba al final violent mitjançant una insurrecció de les dones secundada per milions de persones. No es pot exagerar la importància històrica d'aquesta revolta. L'Iran serà el primer país en segles que s'alliberi del jou musulmà. I, darrere seu, en vindran d'altres. L'islam no és irreversible i la caiguda suposarà la fi de les fonts de finançament del terrorisme mundial i de la cinquena columna sarraïna infiltrada a Occident.

Els mitjans wokes occidentals, des de la BBC fins a la catalana TV3, que fa dos anys que propalen les mentides de Hamàs sobre Gaza, han silenciat la revolució de l'Iran durant dues setmanes i, ara que comencen a informar, culpen de la insurrecció als serveis secrets israelians i nord-americans. És a dir, propalen el relat dels aiatol·làs.

L'esquerra woke, finançada a tot el món amb els diners del terror islàmic, ha emmudit. Pels socialistes, les escombraries de l'esquerra “transformadora”, estil Podem o Sumar, la France Insoumise o els demagogs fripalestain, l'Iran no existeix. Callades també, les feministes més histèricament antisemites, com Irene Montero, Ione Belarra, Tània Verge o Ada Colau. La revolució iraniana l'han començada dones. Les anomenades feministes occidentals, amb el seu silenci, afavoreixen el patriarcat més reaccionari que cal imaginar i hauran de pagar per això al seu moment.

Sabem tot això gràcies a Twitter, raó per la qual els governs wokes i proislàmics del Regne Unit, Austràlia i Canadà intenten tancar-lo. Pretexten la qüestió dels biquinis de Groc, però la seva veritable finalitat és suprimir la llibertat d'expressió, com també ho voldrien fer el govern d'Espanya i el de Catalunya.

Acorralats, els assassins de la República d'Iran han començat a disparar sobre els manifestants desarmats. S'informa que ja hi van més de 2.000 persones mortes. S'ha travessat la línia vermella que havia posat el president Trump. El pas al foc reial ha de provocar la intervenció d'Israel i els Estats Units, també amb foc reial. Cal defensar un poble heroic que, amb el seu sacrifici, ens defensa tots.

Un cop derrotada la tirania islàmica a l'Iran, haurem de passar a l'atac contra la invasió musulmana que pateixen totes les societats occidentals, amb la complicitat de les “esquerres” autòctones. El món civilitzat només sobreviurà si aplica polítiques públiques de sentit comú: tancar fronteres, regular la immigració, deportar il·legals i delinqüents ipso facto i prohibir l'islam a totes les seves manifestacions. Per aconseguir-ho hem d'estar disposats a decretar l'estat d'excepció, tancar tots els seus llocs d'adoctrinament (siguin mesquites, societats, etc.) i expulsar els islamistes de totes les institucions, des dels municipis fins als parlaments, escoles, universitats, mitjans de comunicació, empreses, etc. Només hi poden restar els musulmans que respectin la cultura occidental, acceptin el principi de la igualtat de gèneres home-dona i no pretenguin imposar als altres els seus costums.

 Ells o nosaltres.

 

Legítima defensa

Palinur ho va dir fa uns dies: que Gaza és la primera batalla de la pròxima guerra mundial. Bé, ja hi som. És una contesa de nou tipus en què l'atacant no ve amb un exèrcit convencional. Avui, l'exèrcit invasor són masses de civils que boicotegen l'ordre democràtic i l'estat de dret des de dins mitjançant la infiltració de les institucions democràtiques amb suport d'actes terroristes tot per destrossar la convivència a les societats occidentals.

Tenen una cinquena columna en la forma dels partits d'esquerra woke i els mitjans de comunicació. Només cal veure com la BBC es nega a informar sobre l'Iran, igual que els audiovisuals catalans, TV3, on, a més, tenen un partidari de Hamàs com Joan Roura adoctrinant l'audiència. Per no parlar de la premsa subvencionada (és a dir, comprada) com els diaris La Vanguardia, Ara, Nacional, Vilaweb, des d'on predica l'antisemita Vicent Partal, etc.

Tot això és finançat pel nucli dur del terrorisme: Iran, Qatar, Veneçuela. Com ha confessat Qatar que diu que té centenars de periodistes comprats.

La resposta a aquest atac tous azimuts, s'ha de fer segons la tàctica i l'estratègia militars que hem encunyat fa segles a Occident. El primer, per tant, és tallar el finançament, els subministraments, la rereguarda dels atacants. Ens ho van ensenyar els romans a les guerres púniques.

I, després, cal colpejar aquests nuclis de finançament per tots els mitjans, inclosos els militars, com s'ha fet amb Veneçuela. També cal intervenir i atacar Iran i Qatar. No ens hem de deixar impressionar per la hipocresia woke. Francis Bacon, un dels homes més savis que hi ha hagut, va deixar dit que la guerra preventiva sovint és l'única manera racional d'actuar. Cal acabar amb l'enemic abans que aquest ens aniquili.

Un cop complert aquest objectiu, cal enfrontar-se a la cinquena columna a l'interior i fer-ho sense complexos. L'arrel de tot el problema és l'islam, una ideologia totalitària assassina disfressada de religió i els wokes cretins de l'esquerra que li donen ales.

Abans que sigui massa tard, cal prohibir l'islam i totes les manifestacions. Com? Proclamant l'estat d'excepció. Els filòsofs esquerrans estil Foucault o Agamben no deien que el capitalisme és un estat d'excepció permanent? Fem realitat el que ells presentaven com un vici que calia combatre. L'estat d'excepció és una manera legítima de protegir la democràcia. No hi pot haver tolerància amb qui vol acabar amb la tolerància. No es pot reconèixer ni un dret a qui vol destruir els drets dels altres.

 

L'Iran: l'hi devem a les dones

La gerontocràcia islamofeixista de l'Iran ha tallat internet a tot el país. Vol deixar-ho a les fosques. Evidentment, s'està preparant per massacrar la població que ja fa dotze dies que està en plena revolta als carrers. Per ofegar en sang una revolució contra la teocràcia feminicida que recolzen totes les esquerres wokes del món.

És el moment de recordar Trump que va prometre intervenir si aquests criminals començaven a matar gent.

Les promeses es compleixen, president.

Tothom sap que aquesta teocràcia criminal és un dels dos centres del terrorisme mundial; l'altre és Qatar. Tots dos formen l'eix que finança l'antisemitisme i la imposició de l'islam a sang i foc a tots els mitjans, les universitats occidentals, els partits de l'esquerra woke i dirigents històricament antisemites com Pedro Sánchez, Keir Starmer o Emmanuel Macron.

El silenci de tots els mitjans wokes (des de la BBC fins a TV3) intenta asfixiar una revolució que pot ser un canvi històric per al món: el primer règim terrorista islàmic enderrocat pel seu poble. Es comprèn per què tots els periodistes a sou de l'islamisme voldrien tancar Twitter perquè la seva existència demostra que la dels periodistes és inútil. Sobretot si, com passava amb Franco, tothom diu el mateix a favor del poder.

Cal intervenir a l'Iran. No podem deixar el poble iranià en mans d'aquests assassins i els seus còmplices occidentals. Sobretot, no podem permetre el genocidi de les dones, que són les que, desafiant la barbàrie islàmica, han iniciat aquest moviment. Mentre les “feministes” occidentals nazis, tipus Irene Montero o Ione Belarra, intenten exterminar els jueus i perpetuar l'esclavatge de les dones. 

Per sort, Elon musk ha obert X lliure a tot l'Iran, mitjaçant la xarxa Starlink, que la dictadura no pot controlar. Ironicament, sembla que, al final, l'Iran acabará sent més lliure que el Regne Unit, on Keir Starmer vol tancar Twitter.

Cal intervenir a l'Iran. L'hi devem a les dones. 

El preu de la traïdoria

El president Sánchez i l'Estel de la Tramuntana van representar ahir un vodevil a la Moncloa sobre els 5.000 milions que la loteria socialista donarà a Catalunya. Cadascú ho interpreta segons els seus interessos. En una piulada, Sánchez parla de la pujada general del finançament per a totes les comunitats autònomes. És a dir, de finançament singular, res. Catalunya rebrà allò que li toqui en una pujada general del cafè per a tothom.

En un altre tuit l'Estel de la Tramuntana diu que seran 5.000 milions només per a Catalunya. Per si de cas, ERC té bloquejades les respostes a les seves piulades. És estúpid, com tot allò que fa el partit més corrupte de Catalunya, perquè les respostes es produeixen igual. Ells no les veuen, però la resta d'usuaris sí.

Resta per esbrinar en qualitat de què negocia res amb el gobierno d'Espanya un home que està inhabilitat fins al 2031, no té cap càrrec institucional, ni el seu partit forma part de cap govern. Només aquesta anomalia evidencia la traïdoria de Junqueras i ERC, propiciada pel PSOE en el seu interès. A banda de consolidar el govern d'Illa, aquests 5.000 milions (que només són dues vegades i mig el que ERC va robar a la DGAIA) serviran també per donar aire al govern d'Espanya, que és el que ERC acaba sempre fent.

De campionat serà la pallissa que avui ens donaran tots els mitjans comprats per ERC sobre els desvetllaments del partit de la DGAIA per agenciar-se noves fonts de lladrocini. Serà una melopea insuportable amb Junqueras fins i tot a la sopa per justificar que aprovaran els pressupostos del PSC que és del que es tracta, ja que entre lladres està el joc i ERC ha de justificar el seu esperable sí als pressupostos d'Illa qui continua espanyolitzant Catalunya a ritme frenètic.

Diuen que aquesta vegada, el partit de Puigdemont, el que té la dona endollada a la DIBA, votarà en contra. 

Ja ho veurem.

Per què no parlen de l'Iran?

Tothom es pregunta per què els mitjans de comunicació occidentals, especialment TV3, amaguen la revolució en marxa a l'Iran des de fa onze dies.

Aquí una hipòtesi explicativa.

Als anys de la guerra freda dominava la idea que les dictadures de dretes eren reversibles, però les d'esquerres, no. El comunisme no tenia marxa enrere. Tot i això, la caiguda del mur de Berlín, seguida dos anys després per l'enfonsament de l'URSS, va mostrar que la teoria era falsa.

L'URSS va caure, però no la seva cinquena columna als països occidentals. Els partits comunistes van canviar de nom, per enganyar la gent. Ara es diuen Insubmisos, Esquerra, Margarida, Podem, però són els mateixos comunistes de sempre, enemics de la democràcia, les llibertats i l'estat de dret.

Durant la guerra dels Sis Dies d'Israel contra una coalició d'estats musulmans, en 1967, els estrategs comunistes van descobrir l'islamisme com a aliat poderós contra el capitalisme i el món lliure. Així va néixer aquest pacte impiu entre l'esquerra i l'islam que ha portat Occident a una crisi que amenaça de ser terminal.

Tornava la falsa teoria que les teocràcies islàmiques feminicides eren tan irreversibles com abans les comunistes. La rebel·lió de l'Iran és la prova que els pobles es poden alliberar del jou de la barbàrie islàmica com ho van fer de la comunista. Però això amenaça les butxaques dels nous sàtrapes esquerrans perquè, si cau l'Iran, com ja ha caigut Maduro, deixaran de fluir els cabals amb què aquest món de degenerats ha comprat els mitjans de comunicació occidentals, tant les empreses com les persones. Qui pagarà la BBC o els Roures de torn per continuar difonent propaganda antisemita i embellint el terrorisme de Hamàs?

Però no és això el que espanta de debò els musulmans el poder dels quals es fonamenta en el feminicidi, des de Turquia a Indonèsia, passant per l'Iran, Aràbia Saudita. El que els terroritza és l'alliberament que la caiguda de l'Iran suposarà per a les dones del món sencer. Això és el que obsessiona també les “feministes” occidentals de l'esquerra woke que fa decennis que ataquen Israel (on les dones són lliures) per defensar les escombraries islàmiques, des de l'Afganistan a “Palestina”, on les dones es troben a mig camí entre l'esclavitud i el no-res.

I aquesta és la raó per la qual l'ens més corrupte de Catalunya, TV3, manté obstinat silenci sobre l'Iran. En algun moment s'escriurà la història de la degeneració d'aquest mitjà que va passar de ser un mitjà català a convertir-se en brossa ideològica espanyola al servei incondicional del partit més corrupte del país, ERC. Procés que va començar sota la direcció de Vicent Sanchis i s'ha coronat sota la desvergonyida satrapia erki, personificada per Sigfrid Grass i la comissària política d'ERC, Rosa Romà.

I tot per diners.

 

El woke és nazi

Diumenge passat, el principal diari de l'esquerra woke d'Espanya, El País, publicava un article sobre el jutge que ha de jutjar el dictador Maduro en què es llegia el següent paràgraf “Hellerstein, que va estudiar dret a la Universitat de Colúmbia (Nova York), va començar la seva carrera com a becari al jutjat que ara presideix. Durant la carrera ha emès sentències ben fonamentades i s'ha esforçat per mantenir una postura imparcial, tot i ser un reconegut membre de la comunitat jueva”. Probablement, l'articulista va escriure aquesta barbaritat antisemita amb la millor intenció del món. Se la va dictar el subconscient; el subconscient nazi de tots els antisemites i el diari la va imprimir, perquè fa segles que l'antisemitisme forma part del que Carl J. Jung anomenava el “subconscient col·lectiu”.

El paràgraf va aixecar les ires de les xarxes i el diari es va veure obligat a censurar-lo i retirar la frase més ofensiva de la versió digital. Cosa que no pot fer de la versió impresa. Un dels avantatges del digital sobre el virtual: les barbaritats es poden corregir sense deixar empremta. No és l'únic avantatge. El principal és que és un àmbit de llibertat que els censors de sempre, els totalitaris, els nazis (que ara diuen ser d'esquerra) no poden controlar.

Fa temps que el govern antisemita d'Espanya intenta implantar la censura a les xarxes amb l'excusa d'acabar amb els “discursos d'odi”, el nom que avui s'adjudica al concepte inquisitorial de “blasfèmia”. Si forgeu una mica en el sintagma "discursos d'odi", de seguida apareix aquest altre terme que han encunyat els nazis islamistes contemporanis, la "islamofòbia", amb què intenten impedir tota crítica racional a l'islam, un projecte totalitari carregat, aquest sí, d'odi.

Ahir, la secretària general de Podem i diputada, Ione Belarra, pujava un tuit demanant boicotejar un partit de bàsquet perquè jugava un equip israelià. En comptes de protegir l'esdeveniment (i els drets dels espectadors), les autoritats espanyoles van decidir que el partit es jugués a porta tancada i que es tornessin els diners pagats.

Com és possible que una amenaça i una exigència de boicot d'un partit amb quatre diputats al Parlament tingui una resposta favorable de les autoritats? Per la mateixa raó per la qual ja es va permetre una salvatjada semblant amb motiu de la vuelta ciclista a Espanya. Les autoritats no només no protegeixen per igual tots els ciutadans, sinó que col·laboren amb els nazis per perseguir els jueus, col·laboració publicoprivada en el crim típica de tots els pogroms que hi ha hagut en la història.

Al marge que aquesta arbitrarietat s'hauria de denunciar als tribunals en exigència de reparació per danys i perjudicis si Espanya fos un estat de dret, aquesta incitació al crim mostra que la histèria antisemita d'aquesta nazi, Belarra, no té res a veure amb Palestina, sinó amb l'odi als jueus i el desig d'exterminar-los.

Aquesta actitud nazi de la premsa, el govern i els partidets radicals anomenen els mitjans d'avui “esquerra”. 

Podem. La gran estafa

Any 2010, l'antic resistent Stéphane Hessel publicava un fulletó, Indignez-Vous, que desencadenaria una onada de protesta a Espanya, el moviment 15-M. Els comunistes espanyols, llavors gairebé extraparlamentaris, van veure l'ocasió d'aplicar la teoria leninista de moviment de masses/partit d'avantguarda per posar-se al capdavant de la protesta i manipular-la. Però, per això, no servia l'antigalla del PCE, encara que hagués canviat de nom a Esquerra Unida. Calia un altre de més nou.

Així va sorgir Podem, un partit nou, dinàmic, amb un discurs audaç de lluita contra l'anquilosada casta d'un sistema bipartidista corrupte. Va ser l'espectacle de l'any, va enlluernar els mitjans que li van fer la propaganda gràcies a la qual cosa va donar la sorpresa a les eleccions europees del 2014 i, després, va aparèixer amb força al Parlament espanyol.

Era una revolució. Es van trencar tradicions, usos, costums i vestimentes. No van aconseguir el “sorpasso”, que anhelaven, però van arribar al govern en aliança amb el PSOE, presumint de radicalitzar-lo. L'organització es va feminitzar de la mà d'una fanàtica, Irene Montero, que havia pujat gràcies al seu marit, el mascle alfa Pablo Iglesias. Podem s'ha caracteritzat sempre per fer el contrari del que predica. La seva tasca de govern va ser un desastre i a les eleccions del 2023 va reaparèixer el vell caïnisme comunista.

Per evitar l'abraçada de l'os del PSOE, Podem va girar la mirada cap a Amèrica Llatina on la troica Iglesias, Errejón, Monedero va trobar admiradors i suport, si financer o no és cosa que es veurà en poc temps. Cada cop reproduïa més els vicis de la casta que presumia de combatre. Les mansions, els viatges, els col·legis privats, els cars vestits de mal gust, estil Yolanda Díaz, els besamans dels reis, competint en carrincloneria, mostraven la típica conducta dels nou-rics i els desprestigiaven.

La guerra d'Israel contra Hamàs va obrir-li un món de promeses. Podia donar sortida al seu ferotge antisemitisme i servir de cinquena columna per a la invasió de la barbàrie islàmica amb la misogínia de la qual coincideix.

Dos anys de campanya fripalestain amb l'ajuda de Paliwood i el monopoli dels mitjans, tots antisemites. Dos anys que s'han acabat amb la detenció del dictador Maduro. La desesperació es reflecteix als vídeos tant rabiosos com ridículs que pugen a Twitter els podemites des d'alguna estació d'hivern on són de vacances.

Capítol a part mereix la presència colonial de Podem a Catalunya, barrejant el joc brut més odiós contra l'exalcalde Trías amb l'esquer de la plurinacionalitat que també professen Rufián i els comuns.

Podemos ha estat un fracàs i una gran estafa.