La decadència d'Occident

La supervivència dels organimes depèn de llur capacitat de resoldre els problemes que n'amenacen l'existència. La història mostra que les societats no són eternes. Les raons concretes de la seva desaparició són molt variades, però, en resum, moren quan es troben amb un problema que no poden resoldre.

Cap societat està fora de perill perquè l'acció humana és impredictible. Però la cultura occidental sembla pensar que aquesta llei ja no resa amb ella. Totes les periodificacions de l'esdevenir humà que han establert els pensadors més diversos, com Vico, Hegel, Smith, Millar, Comte, Engels, etc. i que, en el fons es redueixen a la tripartida de Lewis H. Morgan (salvatgisme, barbàrie, civilització), donen per fet que l'última (la nostra) és la definitiva i que aquí s'acaba la història. És l'optimisme de la Il·lustració, que es contraposava al pessimisme dels clàssics com Hesíode.

Tot i que hi ha hagut avisos respecte a la possible decadència d'Occident, des del famós llibre de Spengler el 1918 fins al d'Emmanuel Todd el 2024, l'autocomplaença europea no els ha parat esment. La cultura occidental, gràcies a la seva superioritat tecnològica, és indestructible. Occident no pot caure.

Tanmateix, el que demostra l'actual invasió islàmica, propiciada per la tolerància de la societat liberal-democràtica i l'estat del benestar, és el contrari. La barbàrie islàmica no només és incompatible amb la cultura occidental, sinó que busca la seva destrucció radical. Amb l'ajuda d'una esquerra que odia les seves arrels per frustració i enveja, i és la seva cinquena columna.

El mòbil de l'atac islàmic a Occident és que aquí s'ha arribat a un grau d'emancipació de les dones que amenaça la dictadura patriarcal. És a dir, l'islam combat l'Occident per preservar i estendre la seva estructura feminicida. Que també tingui el suport de les feministes d'esquerra occidentals no pertany al camp de la història sinó de la psicopatologia.

La imposició islàmica ja ha aconseguit, de fet, retrotreure'ns més de cinc-cents anys i submergir-nos en les guerres de religió dels segles XVI i XVII. Aquestes activitats de culte islàmiques a la via pública, davant de les esglésies cristianes, aquestes provocacions i atemptats als símbols i llocs de culte cristians i jueus, aquestes agressions permanents a tots els símbols religiosos no islàmics reprodueixen fil per randa les barbaritats que catòlics i hugonots van infligir-se mútuament a les vuit guerres de religió a França fins a l'edicte de Nantes, de 1598 (revocat, by the way el 1685) i que crèiem que havíem superat.

Doncs no. I ara ens trobem que, si volem sobreviure com a cultura, hem de prohibir l'islam a les nostres societats.

Són ells o nosaltres.

L'islam, l'Europa i l'Iran

Europa ha viscut sota l'amenaça militar de l'islam durant mil anys, des del segle IX fins a finals del XIX i primers del XX. Un mil·lenni de confrontació ha acabat impregnant l'ànima europea, des de les croades (Godofred de Bouillon és un dels “nou de la fama”) fins a la mort de Byron a Mesolongi en lluita per la independència de Grècia davant dels turcs.

Desmembrat el seu imperi després de la Primera Guerra Mundial, Turquia va deixar de ser una amenaça. L'islam, però, va tornar a la via militar a partir del 1948 encara que va concentrar el foc a Israel i així continua setanta-cinc anys després.

Ara, l'agressió islàmica a Europa no ve per la via militar (tret dels atemptats terroristes), sinó per la civil. Immigrants i refugiats per milions són una invasió. Una invasió que aspira a imposar un règim totalitari mitjançant la demografia.

Compta per això amb una cinquena columna de l'esquerra woke hegemònica als governs i als mitjans de comunicació. El seu relativisme cultural tanca els ulls a l'evident instrumentalització de les institucions de l'estat de dret per una ideologia que pretén abolir-les.

Els historiadors del futur, si en el futur hi ha historiadors, desentranyaran per què vol Occident suïcidar-se. Ara el més urgent és frenar la islamització. No es pot admetre sense res més governants musulmans per als quals la religió i l'estat són el mateix. L'esquerra haurà de passar comptes de la seva infame aliança amb l'islam.

Ironies del destí, Occident s'islamitza mentre l'Orient s'occidentalitza. Aquesta és la importància de la revolució a l'Iran. Des de la independència de Grècia el 1833 serà el primer país a alliberar-se del jou musulmà. Els perses no són àrabs i la seva religió, el mazdeisme o zoroastrisme, va ser substituïda per l'islam a partir de la conquesta de l'imperi sassànida cap a l'any 650. Si triomfa la revolució, posarà fi a la dictadura islàmica que es va instal·lar al país fa uns cinquenta anys amb el suport dels intel·lectuals d'esquerra com ara Sartre i Foucault. Pèrsia s'occidentalitzarà i la barbàrie islàmica perdrà la seva font de finançament més important.

Això és el que l'esquerra woke no vol, perquè debilitarà la invasió musulmana, amb la qual ha segellat una unitat d'acció contra l'enemic comú: Occident, especialment els Estats Units, l'imperi de Satanàs, i Israel, Satanàs mateix. Antiamericanisme i antisemitisme, els dos eixos que l'esquerra comunista ha heretat de la Unió Soviètica.

Per a neutralitzar la gerontocràcia feminicida persa, occident ha d'estar disposat a l'acció militar. La guerra preventiva és una opció racional i necessària. Tant racional i necessària com l'estat d'excepció, una institució de defensa de la democràcia, per acabar amb el perill de substitució de l'estat de dret pel califat.

Per què Catalunya no es pot independitzar d'Espanya?

Hipòtesi: perquè és el mateix que Espanya, però al revés.

Els espanyols no tenen consciència nacional en sentit estricte. El país és un constructe artificial de diverses nacions diferents, l'únic vincle del qual en comú és estar dominades per la nació castellana que els ha imposat la seva llengua i els ha fabricat una història a través d'una oligarquia a les ordres de dues dinasties estrangeres (els Àustries i els Borbons) que professa un patriotisme bombàstic, antinacional. Com que no tenen una consciència nacional, no han elaborat autoimatges col·lectives compartides i s'han limitat a donar per bones les que els estrangers n'han elaborat, primer els francesos, des del segle XVIII i, després, els anglosaxons. No hi ha una visió pròpiament espanyola d'Espanya que abasti tot el territori. Els espanyols es veuen a si mateixos amb ulls estrangers. Per això hi ha la “llegenda negra”. Són el que, en els termes de David Riesman a “La multitud solitària” coneixem com a gent “dirigida des de fora”.

Catalunya és al revés. Posseeix una forta consciència nacional que neix a la tornada del segle IX, amb l'anomenada “marca hispànica” de l'Imperi Carolingi, amb la seva pròpia llengua, tradició cultural i organització politicosocial. Tot i això, pels avatars de la història, a la guerra de Successió, va perdre el que li quedava d'independència després de la derrota de la República catalana al segle XVII. El centralisme borbònic va imposar una política de descatalanització que dura fins avui. Només ha conservat el dret civil, prova del seu nervi nacional. Catalunya ha hagut de sobreviure en una situació d'opressió i negació i s'ha desenvolupat com a resistència a la clandestinitat. Ha aconseguit mantenir viu el seu esperit nacional perquè ha viscut cap a dins. Els catalans són gent “dirigida des de dins” i “dirigida per la tradició”, sempre segons Riesman.

Però això els ha fet desconfiats, recelosos de tot allò que ve de fora. Els espanyols no tenen cap més visió de si mateixos que l'aliena; els catalans, en canvi, només tenen la pròpia, i desconfien de tot l'aliè, encara que no estigui viciat d'anticatalanisme o catalanofòbia. No tenen consciència de la seva força perquè no es veuen ni es volen veure des de fora. Si no ets català, no tens res a dir a Catalunya. Ignorar la visió externa és com llençar el nen amb l'aigua bruta. Deixa el país empobrit, consumint-se a les seves picabaralles internes i dona com a resultat que la nació estigui governada per catalans que són espanyols de cor. L'única diferència entre el general Primo de Rivera i Salvador Illa és que el segon parla català en la intimitat.

Junqueras, el lacai dels espanyols

El president d'ERC ha passat el cap de setmana passejant-se per tots els mitjans de comunicació que el seu partit, el més corrupte de Catalunya, controla amb mà de ferro. Ho pot fer perquè els finança amb els diners públics que s'estalvien del robatori de la DGAIA. Entrevistes per tot arreu, al·locucions radiades, xerrades, articles dels seus escolanets i beneficiaris, estil Eduard Voltes. I, per descomptat, ordre a tots els estómacs agraïts d'inundar Twitter amb lloances al gran líder.

El gran líder que, una vegada més, ha venut Catalunya per unes engrunes. La seva versió és que l'enèsima traïció és un benefici per a Catalunya en la tradició del “peix al cove”, atès que no li fan cap concert ni cap singularitat. Pujol, que aquest ocell acusava de corrupció, havia aconseguit recaptar el 30% de l'IRPF a Catalunya. L'espanyol Montilla el va elevar al 50% i ara ve aquest xerraire a demanar aplaudiments per haver aconseguit (i ja veurem si és sí) cinc punts percentuals més, fins al 55%, i sense tocar el model espoliador del cafè per a tothom.

Desesperat per no trobar l'acceptació que s'esperava i complint ordres dels seus amos espanyols, demana entrevistar-se amb Puigdemont i Sánchez Llibre per convèncer-los dels avantatges de la claudicació.

No sé què dirà Sánchez Llibre. Però estic intrigat per la reacció de Puigdemont i Junts. Aquesta provocació del lacai dels espanyols no els deixa gaire marge de maniobra. És un repte de Sánchez, especialista en el “més difícil encara” perquè obliga Puigdemont a triar entre aparèixer com a enemic del “peix al cove” català o acceptar el lideratge de Junqueras en el seu camí cap a la destrucció de Catalunya.

 

Iran, la fallida moral de l'esquerra

Ja són més de 3.000 les persones assassinades a l'Iran per la dictadura teocràtica que l'esquerra mundial recolza activament.

Un poble en lluita per la llibertat abandonat per l'esquerra mundial, els seus partits, els seus mitjans de comunicació, les seves universitats, organismes internacionals, ONG i altres organitzacions criminals.

Durant dues setmanes, el silenci dels mitjans de comunicació ha estat ensordidor. I, quan ja no han pogut amagar més temps la barbàrie, han propalat la versió del govern terrorista dels aiatol·làs: que la mobilització de milions de persones és obra del Mossad i de la CIA. Hi ha molts casos d'aquesta hipocresia inhumana. A Catalunya, el conegut antisemita Vicent Partal, després d'amagar la informació durant catorze dies, publica un article titulat Amb Palestina i amb l'Iran, intentant rebaixar la revolució antiislamista iraniana amb la propaganda a favor d'aquesta invenció neonazi que anomenen "Palestina".

Tota l'esquerra occidental fa dos anys que trona l'espai públic amb la suposada causa “palestina”, que no és altra cosa que odi als jueus. Igual que les anomenades “feministes”, mudes davant del feminicidi sistemàtic dels bàrbars islamistes iranians. Tots ells, periodistes, esquerrans i feministes, callen, tergiversen i menteixen per ordre dels qui els paguen. Són lacais dels petrodòlars de Qatar, Iran o Veneçuela.

La teocràcia iraniana ha tancat internet a tot el país per poder massacrar la població. Però no ho ha aconseguit car les antenes Starlink d'Elon Musk funcionen i permeten veure i saber què passa, malgrat el bloqueig dels dictadors.

Sense Twitter aquest crim contra la humanitat, aquest genocidi contra un poble (aquest sí que és un genocidi) no es coneixeria. Per això, els governants occidentals, castrati al servei dels ayatollahs com Keir Starmer del Regne Unit o Anthony Albanese d'Austràlia, volen tancar-ho per implantar societats estil orwel·lià, on la mentida és la veritat i el terror és l'alliberament.

És imperatiu que Israel i els Estats Units intervinguin militarment per posar fi a aquesta bogeria islamista desfermada contra una població inerme.

 

L'estafa Junqueras

Magnífica la performance de l'estel de la Tramuntana ahir!

Del que es tractava era de justificar el suport del partit més corrupte de Catalunya als pressupostos d'Illa per donar estabilitat al govern de Sánchez perquè l'última cosa que ERC vol a la vida és que hi hagi eleccions a Catalunya o Espanya.

Per fer-ho, la tribu d'estafadors va muntar un autèntic espectacle.

Sánchez va rebre a la Moncloa un home que no representa res a Catalunya, està inhabilitat jurídicament, no és conseller ni diputat i només president d'un partit de l'oposició els vots dels quals necessita. Així l'afalagava en la seva infinita vanitat i li pujava d'estatus. Després, aquest ocell es reunia amb el president de la Generalitat, i tots dos van decidir que s'aprovarien els pressupostos del PSC.

El resultat de la negociació és la perpetuació de l'espoliació catalana en el marc del cafè per a tothom que únicament aporta cinc punts percentuals a la participació de Catalunya a l'IRPF i IVA.

Tanmateix, es va impartir ordre a tots els militants i beneficiats de la màfia erki d'inundar Twitter lloant la gran capacitat negociadora de l'estel de la tramuntana. Aquest es va passar ahir tot el dia a la televisió, la ràdio, en entrevistes, col·loquis, declaracions als mitjans en l'operació més semblant a una rentada de cervell col·lectiva que es pugui imaginar. El palmell de l'abjecció periodística se l'emportava el subvencionat diari Ara.

Només cal saber què farà ara Junts que ha quedat fora de joc. Dependrà del que decideixi el seu president, un home que té la seva dona endollada a raó de 7.000 € al mes a la Diputació de Barcelona, ​​presidida pel PSC.

Així es tanca el cicle independentista que es va obrir fa deu anys. 

Cal intervenir a l'Iran ja

La gerontocràcia dels assassins musulmans arriba al final violent mitjançant una insurrecció de les dones secundada per milions de persones. No es pot exagerar la importància històrica d'aquesta revolta. L'Iran serà el primer país en segles que s'alliberi del jou musulmà. I, darrere seu, en vindran d'altres. L'islam no és irreversible i la caiguda suposarà la fi de les fonts de finançament del terrorisme mundial i de la cinquena columna sarraïna infiltrada a Occident.

Els mitjans wokes occidentals, des de la BBC fins a la catalana TV3, que fa dos anys que propalen les mentides de Hamàs sobre Gaza, han silenciat la revolució de l'Iran durant dues setmanes i, ara que comencen a informar, culpen de la insurrecció als serveis secrets israelians i nord-americans. És a dir, propalen el relat dels aiatol·làs.

L'esquerra woke, finançada a tot el món amb els diners del terror islàmic, ha emmudit. Pels socialistes, les escombraries de l'esquerra “transformadora”, estil Podem o Sumar, la France Insoumise o els demagogs fripalestain, l'Iran no existeix. Callades també, les feministes més histèricament antisemites, com Irene Montero, Ione Belarra, Tània Verge o Ada Colau. La revolució iraniana l'han començada dones. Les anomenades feministes occidentals, amb el seu silenci, afavoreixen el patriarcat més reaccionari que cal imaginar i hauran de pagar per això al seu moment.

Sabem tot això gràcies a Twitter, raó per la qual els governs wokes i proislàmics del Regne Unit, Austràlia i Canadà intenten tancar-lo. Pretexten la qüestió dels biquinis de Groc, però la seva veritable finalitat és suprimir la llibertat d'expressió, com també ho voldrien fer el govern d'Espanya i el de Catalunya.

Acorralats, els assassins de la República d'Iran han començat a disparar sobre els manifestants desarmats. S'informa que ja hi van més de 2.000 persones mortes. S'ha travessat la línia vermella que havia posat el president Trump. El pas al foc reial ha de provocar la intervenció d'Israel i els Estats Units, també amb foc reial. Cal defensar un poble heroic que, amb el seu sacrifici, ens defensa tots.

Un cop derrotada la tirania islàmica a l'Iran, haurem de passar a l'atac contra la invasió musulmana que pateixen totes les societats occidentals, amb la complicitat de les “esquerres” autòctones. El món civilitzat només sobreviurà si aplica polítiques públiques de sentit comú: tancar fronteres, regular la immigració, deportar il·legals i delinqüents ipso facto i prohibir l'islam a totes les seves manifestacions. Per aconseguir-ho hem d'estar disposats a decretar l'estat d'excepció, tancar tots els seus llocs d'adoctrinament (siguin mesquites, societats, etc.) i expulsar els islamistes de totes les institucions, des dels municipis fins als parlaments, escoles, universitats, mitjans de comunicació, empreses, etc. Només hi poden restar els musulmans que respectin la cultura occidental, acceptin el principi de la igualtat de gèneres home-dona i no pretenguin imposar als altres els seus costums.

 Ells o nosaltres.

 

Legítima defensa

Palinur ho va dir fa uns dies: que Gaza és la primera batalla de la pròxima guerra mundial. Bé, ja hi som. És una contesa de nou tipus en què l'atacant no ve amb un exèrcit convencional. Avui, l'exèrcit invasor són masses de civils que boicotegen l'ordre democràtic i l'estat de dret des de dins mitjançant la infiltració de les institucions democràtiques amb suport d'actes terroristes tot per destrossar la convivència a les societats occidentals.

Tenen una cinquena columna en la forma dels partits d'esquerra woke i els mitjans de comunicació. Només cal veure com la BBC es nega a informar sobre l'Iran, igual que els audiovisuals catalans, TV3, on, a més, tenen un partidari de Hamàs com Joan Roura adoctrinant l'audiència. Per no parlar de la premsa subvencionada (és a dir, comprada) com els diaris La Vanguardia, Ara, Nacional, Vilaweb, des d'on predica l'antisemita Vicent Partal, etc.

Tot això és finançat pel nucli dur del terrorisme: Iran, Qatar, Veneçuela. Com ha confessat Qatar que diu que té centenars de periodistes comprats.

La resposta a aquest atac tous azimuts, s'ha de fer segons la tàctica i l'estratègia militars que hem encunyat fa segles a Occident. El primer, per tant, és tallar el finançament, els subministraments, la rereguarda dels atacants. Ens ho van ensenyar els romans a les guerres púniques.

I, després, cal colpejar aquests nuclis de finançament per tots els mitjans, inclosos els militars, com s'ha fet amb Veneçuela. També cal intervenir i atacar Iran i Qatar. No ens hem de deixar impressionar per la hipocresia woke. Francis Bacon, un dels homes més savis que hi ha hagut, va deixar dit que la guerra preventiva sovint és l'única manera racional d'actuar. Cal acabar amb l'enemic abans que aquest ens aniquili.

Un cop complert aquest objectiu, cal enfrontar-se a la cinquena columna a l'interior i fer-ho sense complexos. L'arrel de tot el problema és l'islam, una ideologia totalitària assassina disfressada de religió i els wokes cretins de l'esquerra que li donen ales.

Abans que sigui massa tard, cal prohibir l'islam i totes les manifestacions. Com? Proclamant l'estat d'excepció. Els filòsofs esquerrans estil Foucault o Agamben no deien que el capitalisme és un estat d'excepció permanent? Fem realitat el que ells presentaven com un vici que calia combatre. L'estat d'excepció és una manera legítima de protegir la democràcia. No hi pot haver tolerància amb qui vol acabar amb la tolerància. No es pot reconèixer ni un dret a qui vol destruir els drets dels altres.

 

L'Iran: l'hi devem a les dones

La gerontocràcia islamofeixista de l'Iran ha tallat internet a tot el país. Vol deixar-ho a les fosques. Evidentment, s'està preparant per massacrar la població que ja fa dotze dies que està en plena revolta als carrers. Per ofegar en sang una revolució contra la teocràcia feminicida que recolzen totes les esquerres wokes del món.

És el moment de recordar Trump que va prometre intervenir si aquests criminals començaven a matar gent.

Les promeses es compleixen, president.

Tothom sap que aquesta teocràcia criminal és un dels dos centres del terrorisme mundial; l'altre és Qatar. Tots dos formen l'eix que finança l'antisemitisme i la imposició de l'islam a sang i foc a tots els mitjans, les universitats occidentals, els partits de l'esquerra woke i dirigents històricament antisemites com Pedro Sánchez, Keir Starmer o Emmanuel Macron.

El silenci de tots els mitjans wokes (des de la BBC fins a TV3) intenta asfixiar una revolució que pot ser un canvi històric per al món: el primer règim terrorista islàmic enderrocat pel seu poble. Es comprèn per què tots els periodistes a sou de l'islamisme voldrien tancar Twitter perquè la seva existència demostra que la dels periodistes és inútil. Sobretot si, com passava amb Franco, tothom diu el mateix a favor del poder.

Cal intervenir a l'Iran. No podem deixar el poble iranià en mans d'aquests assassins i els seus còmplices occidentals. Sobretot, no podem permetre el genocidi de les dones, que són les que, desafiant la barbàrie islàmica, han iniciat aquest moviment. Mentre les “feministes” occidentals nazis, tipus Irene Montero o Ione Belarra, intenten exterminar els jueus i perpetuar l'esclavatge de les dones. 

Per sort, Elon musk ha obert X lliure a tot l'Iran, mitjaçant la xarxa Starlink, que la dictadura no pot controlar. Ironicament, sembla que, al final, l'Iran acabará sent més lliure que el Regne Unit, on Keir Starmer vol tancar Twitter.

Cal intervenir a l'Iran. L'hi devem a les dones. 

El preu de la traïdoria

El president Sánchez i l'Estel de la Tramuntana van representar ahir un vodevil a la Moncloa sobre els 5.000 milions que la loteria socialista donarà a Catalunya. Cadascú ho interpreta segons els seus interessos. En una piulada, Sánchez parla de la pujada general del finançament per a totes les comunitats autònomes. És a dir, de finançament singular, res. Catalunya rebrà allò que li toqui en una pujada general del cafè per a tothom.

En un altre tuit l'Estel de la Tramuntana diu que seran 5.000 milions només per a Catalunya. Per si de cas, ERC té bloquejades les respostes a les seves piulades. És estúpid, com tot allò que fa el partit més corrupte de Catalunya, perquè les respostes es produeixen igual. Ells no les veuen, però la resta d'usuaris sí.

Resta per esbrinar en qualitat de què negocia res amb el gobierno d'Espanya un home que està inhabilitat fins al 2031, no té cap càrrec institucional, ni el seu partit forma part de cap govern. Només aquesta anomalia evidencia la traïdoria de Junqueras i ERC, propiciada pel PSOE en el seu interès. A banda de consolidar el govern d'Illa, aquests 5.000 milions (que només són dues vegades i mig el que ERC va robar a la DGAIA) serviran també per donar aire al govern d'Espanya, que és el que ERC acaba sempre fent.

De campionat serà la pallissa que avui ens donaran tots els mitjans comprats per ERC sobre els desvetllaments del partit de la DGAIA per agenciar-se noves fonts de lladrocini. Serà una melopea insuportable amb Junqueras fins i tot a la sopa per justificar que aprovaran els pressupostos del PSC que és del que es tracta, ja que entre lladres està el joc i ERC ha de justificar el seu esperable sí als pressupostos d'Illa qui continua espanyolitzant Catalunya a ritme frenètic.

Diuen que aquesta vegada, el partit de Puigdemont, el que té la dona endollada a la DIBA, votarà en contra. 

Ja ho veurem.