Als anys de 1941-43, quan semblava que els nazis guanyarien la guerra, la premsa espanyola els donava suport unànime. El vespertí Informaciones, el més feixista de tots, era una font d'acudits que, com se sap, és l'única forma possible d'oposició als règims dictatorials. Es deia que, havent demanat a l'ambaixador alemany com marxava la guerra, va contestar que no tan bé com reportava l'Informaciones, però que no anaven malament. I quan algú afirmava tenir altres dades per haver viatjat se'l deia "menys viatjar i més llegir l''Informaciones'".
Aleshores la situació és similar: menys viatjar i més mirar TV3 i escoltar CatalunyaRadio. Perquè només empassant-se la doctrina d'aquests mitjans al servei d'ERC es pot patir la notícia de l'acte de propaganda del partit amb motiu de la primera dècada d'Oriol Junqueras i Marta Rovira al capdavant. És d'esperar que algun dels seus intel·lectuals "orgànics" escrigui una "primera dècada d'Oriol Junqueras", com va fer Maquiavel amb Titus Livi. En deu anys aquests dos han bastit una mena de partit-negoci, amb voluntat d'esdevenir un partit institucional, com el PRI, i patrimonialitzar el fragment d'Estat que és Catalunya. I una part d'aquest projecte, la més important, és la propaganda que els mitjans públics de comunicació converteixen després en doctrina.
La intervenció d'Oriol Junqueras ha estat un prodigi de vàcua demagògia per amagar el fracàs estrepitós de la negociació dels pressupostos puis que el gobierno ha aclarit que no hi ha res de quotes ni blindatge del català. Mesures de protecció de les llengües espanyoles minoritàries. I gràcies. O sigui, res. El català o seguirà defensant la gent mentre ells s'embutxaquen uns sous públics que no es mereixen.
D'acord amb la xerrameca junqueriana el projecte d'ERC és l'únic que portarà a la independència. Qualsevol altra proposta queda exclosa. El projecte consisteix en una taula i un diàleg que és una quimera, com es va atipar a dir el mateix Junqueras no fa gaire tant. I ho sap tothom fins i tot els que el proposen, afrontats al rebuig total, tancat, de la part espanyola (de tots els partits) a parlar de cap referèndum d'autodeterminació.
Bé, en realitat, acaba per dir el president d'ERC, és que no hi ha cap alternativa.
No n'hi ha perquè ell no vol que n'hi hagi.
L'alternativa és molt clara i més viable que la quimèrica taula i es diu unilateralitat i DUI.
