I el tauró té
dents
I les porta a
la cara
I Macheath té
un ganivet
Però no se'n
pot veure.
(Cançó de
Macheath, “el ganivet”)
Fa temps que s’havia avisat de
l'arribada de la tempesta. Però no hi ha res més dur que el fanatisme
ideològic. Per cert, el lector buscarà en va la notícia a la majoria dels
mitjans escrits o audiovisuals. Pretenen amagar els esclats de violència amb
la beatífica teoria de no esperonar conflictes racistes. Però només
aconsegueixen avivar-los.
El desvari ideològic woke de les
fronteres obertes, el volem acollir i altres consignes idíl·liques d'uns
llunàtics de pamflet marcit han convertit Catalunya en la cort dels miracles que pinta Víctor Hugo, o l'òpera de tres rals, de Bertolt Brecht.
Societats en què regeix la llei de l'hampa, on governen els delinqüents. El
teatre es permet aquestes llicències. Però, a la vida real, quin altre nom
poden tenir unes autoritats que practiquen empadronaments fraudulents, entre
altres mesures contra la llei? I allà on l'autoritat no imposa la llei del
país, s’imposa la llei de Macheath el Ganivet.
I mira que aquests irresponsables albiraven
el cel, el que es pren per assalt. Estaven orientats per una utopia: una
Catalunya cosmopolita, multicultural en què no regiria més llei que la de
l'abadia de Thelema: “fes el que vulguis”, no cal que t'integris. Ha resultat, però, que els convidats
vénen amb la intenció de destruir l'abadia i la seva única regla, convertint-la en
“fes el que deus”. Però no allò que deus en sentit kantià, sinó allò que estàs
obligat a fer per a defensar-te, per a sobreviure.
Aquests wokes són l'enèsima comprovació
de la dita de Hölderlin, “el que fa de l'estat un infern és que l'ésser humà
vulgui convertir-lo en el paradís”.
Amb una mica més d'antifeixisme,
antisupremacisme, i antiracisme tornem a l'estat de naturalesa. Molts
barris ja hi són.
Perquè alguns
són a la foscor
I altres són a
la llum.
I hi veus els de
la llum
Però no hi veus els
de la foscor.
