La notícia de la presó de Cerdán és un terratrèmol no pas per
esperat menys destructiu. Mai no ha estat tan clar que, a Espanya, una
investigació equival a una condemna i aquesta condemna cau també sobre el
govern que ha de dimitir. Tot el front politicomediàtic del país es rendeix a
aquesta seqüència, uns a les clares i molt sonores, i altres a les fosques,
però molt insistents. El públic conté l'alè i la premsa internacional comprova
una vegada més que “Espanya és diferent”.
Abans de calibrar els aspectes polítics, donem un minut
d'atenció a la peripècia personal de l'avui reclòs a la presó de Soto del Real.
La imatge ve sola. La roda de la fortuna regeix les destinacions. Avui a dalt i
demà a baix. L'home que ho va ser gairebé tot, reduït a gairebé res. En
qualsevol cas, com fins ara ha defensat la seva innocència suposo que aquí
comença una batalla per provar-la davant dels seus acusadors. A la seva primera
nit a Soto, haurà pensat arribar a dir-los "com et veus, jo em vaig veure;
com em veus, et veuràs".
La innocència té una ègida, que n'és la presumpció. Per
destruir-la no n'hi ha prou amb acumular tràmits processals, per molt
ostentosos que siguin. Cal una sentència condemnatòria ferma.
Mentrestant, tots els gats són bruns. I aquí és on puja el
to del debat polític. L'oposició de les dretes torna a demanar eleccions
anticipades a causa de l'agreujament de la situació. Però cap agreujament
substitueix els quatre vots que li falten per a una moció de censura. Així que,
com sempre, el seu líder parla per no estar callat.
La vida política segueix el seu plàcid i càlid curs cap a la
canícula. Les esquerres a l'esquerra acumulen les queixes i les discrepàncies
fins a omplir un calder sense fons, com les danaides. Les negociacions de
Suïssa continuen en un discret business as usual en un ambient sens dubte més
fresc. I ningú no sembla interessat a provocar la caiguda de Sánchez. Els
sembla obrir la caixa dels vents que ningú no sap després per a on bufaran. Els
quatre vots absents són els pilars del govern de Sánchez. I no vull pensar que
a algun se li acudeixi dir que són les barres de la quadribarrada.
D'altra banda, una paraula sobre Salellas. He llegit tota mena
d'insults i desqualificacions sobre ell per raons polítiques. No coincideixo
gens amb la CUP i tampoc sé quin grau de proximitat té l'advocat amb aquesta
organització. Al capdavall, tots estem compresos als sis graus de Milgram. Però
em sembla evident que aquesta qüestió és de caràcter deontològic i suposa que
tot advocat té dret a decidir lliurement qui defensa (llevat dels torns
d'ofici, imagino) sense que ningú ho tingui a qüestionar les seves motivacions.
Salellas diu que defensa Cerdán perquè és innocent. I apunta
que es tracta d'un cas de muntatge en contra del seu defensat. Si fos el cas serien tals i
tantes les instàncies implicades que el terratrèmol vindria més de la defensa que de la causa en si mateixa.
Pot semblar excessiu, però cal recordar que n'hem vist i encara en veiem de pitjors.
