dijous, 28 d’octubre del 2021

Le roi (des belgues) est un con

Sembla que, gràcies a Valtonyc, ja es pot tractar al rei dels belgues com a qualsevol altre ciutadà, que farà valer el codi penal si creu que algú l'ha insultat; com pot fer-ho també el monarca. Però res de tipificar com a delicte perseguible d'ofici els insults al rei. Valtonyc ha fet avançar el dret constitucional belga gairebé dos-cents anys (atès que la llei ara derogada era de 1847) i ha convertit Bèlgica en l'avantguarda de la lluita per la llibertat d'expressió. Una fita històrica.

Perquè la qüestió aquí és si el dret de llibertat d'expressió està limitat per coses com els "ultratges" al rei. Vinc de publicar un assaig sobre la llibertat d'expressió a Catalunya, a on es diu que: "Conceptes com el de blasfèmia, sacrilegi o ultratge a qui sigui, nació, rei, himne, etc., no tenen cap sentit i només poden imposar-se per la violència, mai per la raó". Me n'alegro molt de coincidir amb el Tribunal Constitucional belga. Sense llibertat d'expressió no pot haver-hi democràcia.

Ja es pot insultar al rei dels belgues. Però no al rei d'Espanya. Cal recordar que Pablo Hasél està complint condemna per enaltir el terrorisme i injuriar al rei. És a dir, està condemnat injustament. Com ho estaria Valtonyc si, en lloc d'anar a l'exili, s'hagués lliurat a la "justícia" espanyola. Una vegada més s'observa que, en la confrontació amb la metròpoli l'exili és molt més eficaç que la presó.