El nou invent de Gabriel Rufián ja té nom. El Front Popular de l'Esquerra Perifèrica Plurinacional (FPEPP). Cert que hi apareix Unides Podem, un grupet de fanàtiques centralistes que té en Rufián embadalit i que només és perifèric en un sentit ontològic, car la seva autèntica vocació és la República Espanyola Unitària i Plurinacional, com a Bolívia. Bé, sempre hi ha una ovella negra al ramat. I sempre també hi ha un ramat per seguir aquesta colla d'inútils pagats a preu d'or. L'altra esquerra cridada al front es considera orgullosa perifèrica, però cadascuna de la seva perifèria.
L'esquerra no és imaginativa i, per unir vectors tan diversos, troba a la golfa de la memòria la vella andròmina del "Front Popular". Una organització de masses liderada per l'avantguarda leninista, els llestos de sempre, formats en el "materialisme dialèctic" para dirigir el ramat. Ressusciten el camarada Georgi Dimitrov, sí el del judici per l'incendi del Reichstag, prova del pes de l'experiència històrica, com si no haguessin passat gairebé cent anys. Cent anys.
D'altra banda, fa riure l'eterna subordinació de l'esquerra espanyola a la francesa. Si hi ha un Front Populaire a França, l'ha d'haver-hi a Espanya i Catalunya. Al cap i a la fi, són països d'afrancesats. D'afrancesats dolents. La prova són els Borbons. Peut-on imaginer una Catalogne insoumise? El ramat "independentista" viu feliç menjant de la mà del colon espanyol.
El naixement del FPEPP es presenta laboriós, gairebé de cesària. Les dues peces principals, Unides Podem i ERC, es barallen a dins, com Jacob i Esaú al si de Rebeca perquè haurien d'originar dues nacions diferents. Els dos germans bessons han xocat en un terreny molt perillós, el de la immigració, que té un impacte directe sobre el rol de classe de les esquerres.
Perquè aquesta és l'arrel del problema que cap front popular resoldrà. Per als de Dimitrov, el Front Popular defensa la classe treballadora. Però això no és cert. La percepció és, i els resultats electorals ho demostren, que defensen la immigració en totes les seves formes, incloses les il·legals, però no la classe treballadora ni les classes mitjanes autòctones. Això farà pujar el vot de dreta i extrema dreta d'aquestes classes. El seu radicalisme frenètic i el sòrdid antisemitisme els durà a la irrellevància.
Al camp independentista, la plena competència en matèria d'immigració és quelcom irrenunciable i de principi. El control i la regulació de la immigració és l'única manera de preservar la nació catalana. És a dir, a sobreviure ells mateixos. Punt central ara que la competència d'AC ha posat la la qüestió nacional en primer pla.
No sé si això significa alguna cosa per a un FPEPP que no existeix més que al cervell de Rufián i els plans dels seus financers.
Però en fa riure.
