Tenien la premsa callada, que per això la paguen. La televisió parlant de l'oli de Jaén. Els polítics, és a dir, ells mateixos, anunciant noves ajudes als ocupants de pisos aliens, forma ràpida de resoldre l'escassetat d'habitatge. Els intel·lectuals orgànics, especulant sobre les perspectives de l'independentisme, com els pares de l'Església sobre la parusia. Havien canviat el nom de la DEGAIA pel de DGPIIA i posat al capdavant de la segona al que ho era de la primera. No estaven disposats a donar cap explicació i encara menys a dimitir. Amb l'estiu tot s'oblidaria.
Vet aquí que, passat l'estiu amb l'inenarrable episodi a l'estil d'Ubú rei de la flotilla fripalestain, l'escàndol estava esperant-los, més viu que mai a les xarxes, que no descansen. Especialment Twitter, la bèstia negra de l'esfera mediàtica. Pressionats, es van veure obligats a constituir una comissió parlamentària d'investigació, composta per representants dels partits investigats. I, alhora, l'emasculen aprovant un indecent decret llei d'autoamnistia.
El primer que han fet els camarades de la comissió ha estat bloquejar la compareixença dels que tenien alguna cosa a dir sobre aquest presumpte desfalc de proporcions ciclòpies. Els d'Octuvre, que segueixen la comissió fil per randa han denunciat aquest nou intent d'ocultació. No cal dir-ho, a les xarxes, en aquest Twitter que Déu confongui, on es viralitzen cares, noms i cognoms dels responsables dels tripijocs de trilers.
La bola de l'escàndol creix i amenaça de convertir-se en allau. L'allau dels 2.000 milions que es pot emportar tota la bastida de la partitocràcia, a base de fundacions, associacions sense ànim de lucre i amb ell, cooperatives, tercer sector, etc. 2.000 milions que, fins i tot passats per la sindicatura de comptes, són els comptes del Gran Capità. Impossibles d'aprovar.
L'MHP Illa pensa que és un problema de comunicació, que no han sabut comunicar. Ni li passa pel cap que és impossible comunicar el silenci. Com a bon i gris buròcrata: crea una guingueta nova per col·locar amics. El quiosquet es dirà "Agència Catalana de Notícies. Ara que, fins i tot la BBC resulta ser una fàbrica de fakes, l'ACN serà un exemple d'honestedat. Llàstima que no se li hagi acudit abans! La DGAIA no hauria estat notícia i l'estabilitat del règim estaria garantida.
Com que Illa i Collboni són del mateix partit, comparteixen això que avui es diu “valors”, entre ells llur afició a la censura. L'alcalde es proposa crear una unitat per combatre els falsos rumors que s'escampen entre els joves a les infames xarxes socials. Tots dos lluiten per la llibertat d'expressió; de l'expressió “vertadera”, s'entén; no de la falsa. I són ells els qui decideixen què és veritat i qué, falsedat.
El problema de qui decideix què és veritable i què és fals, ni es toca. La unitat antibulos tindrà uns criteris infal·libles. Per determinar-los, res millor que observar la informació que ofereix TV3, un aparell de propaganda del govern de veto a l'independentisme, woke en general i especialment antisemita. No és difícil preveure quins criteris seran els de la unitat antibulos.
