Dissabte, Israel va quedar segon a Eurovisió. Per segon any consecutiu. El segon de 35 participants, perquè al boicot que va demanar Espanya només s'hi van afegir quatre països, Irlanda, els Països Baixos, Islàndia i Eslovènia. Un èxit de la diplomàcia musical espanyola.
Vint-i-quatre hores abans de l'inici, el president Sánchez va pujar un vídeo a Twitter (arma de l'extrema dreta encapçalada pel plutòcrata Musk), explicant que Espanya no participa a Eurovisió perquè vol estar al “costat correcte de la història”.
No era la mateixa TVE la que, fent ús de la seva independència, es va retirar de l'esdeveniment i va demanar el seu boicot? Òbviament, no; va ser el govern, la ministra palestina Sira Rego, suposo, la que va ordenar a TVE boicotejar Eurovisió, com van boicotejar la volta ciclista.
En encendre's els llums, obedientment, la televisió pública va anar a negre emetent una pantalla fixa parlant dels drets humans i de Palestina. Palestina no existeix i, com que Sánchez no és el demiürg, el seu reconeixement no la fa existir. Pel que fa als drets humans sembla que no inclouen el dret dels espanyols a accedir als espectacles que es transmeten en obert. Perquè el canal es va negar a transmetre l'espectacle. O sigui, ho va censurar, i els aficionats ho van haver de veure per internet, mentre que a TVE apareixien dos fantasmes del passat.
Sí que es va poder veure una final d'un campionat mundial de bàsquet Espanya contra Israel. El bàsquet, sí; el festival, no. És que la música és hàram, caram, que cal explicar-ho tot.
I, per a la final, la frase grandiloqüent del “costat correcte de la història”. De quina història? Només n'hi pot haver tres: la passada, la present i la futura. El present no és història. Filosòficament parlant, ni tan sols és. Només resten la història passada i la futura. Pel que fa a la primera, quin és el seu costat "correcte"? Segons opinió molt estesa, el dels vencedors, que són els que l'escriuen. D'altres poden pronunciar-se pels vençuts. Un exemple fàcil: quin és el costat correcte a les tres guerres servils de la República romana? Els esclaus o els romans? Des d'una perspectiva pragmàtica, els romans, els vencedors; des d'una perspectiva ètica, que diu és la de Sánchez, els esclaus, els vençuts. No hi ha cap “costat correcte de la història” passada.
Però el president parla del costat correcte de la història futura. Vol estar segur que, quan el conflicte s'acabi i sigui història passada, ell haurà estat al “costat correcte” i, com que ja l'en té decidit, vol influir en els esdeveniments, pren partit, és bel·ligerant a favor d'un dels contendents. Per això intenta mobilitzar l'antisemitisme, sempre present a Espanya.
L'antisemitisme ha estat el “costat correcte de la història” durant gairebé dos mil anys. Però fa uns setanta-cinc que ja no.
Mai més.
