Arran de l'assassinat a Esplugues de Llobregat, el ministeri d'Igualtat es despenjava amb aquest comunicat. Un altre de la CUP també parlava de violència de gènere. Van ser dues reaccions in promptu, sens dubte, i encaixaven amb els fets.
Però es va decretar una apagada informativa; el jutjat va declarar secret el sumari i la policia no dona dades llevat de desmentir que es tracti d'un cas de violència de gènere. El govern i la CUP es van posar la bena abans de la ferida. La ferida és que sigui un atemptat terrorista i, a més, islàmic. Això incrementaria el conflicte social latent per tot arreu. Per això s'estimen més que es tracti de violència de gènere i, a sobre, decreten l'apagada informativa. La violència de gènere com a mal menor.
Fins que allò que es pugui i hagi de dir no contradigui la política woke del govern i els seus mitjans.
El primer, TV3, que va reduir la notícia a dos minuts al seu telenotícies, mentre dedicava vint a la flotilla dels croats del Temple. La resta dels mitjans, públics i privats, l'han relegat al quart o cinquè lloc tot esperant més informació policial. Actitud prudent, sobretot si es volen conservar les subvencions. Perquè el Twitter està molt esvalotat. I del Twitter pot saltar al carrer, cosa molt perillosa.
Però, parem-nos a pensar una mica, per què és perillosa la situació del carrer? Tot plegat, no és la gent qui ha decretat l'estat quatre sobre cinc en alerta terrorista. No és la gent qui ha tingut la idea de ficar mossos a les aules i molt menys mosses i armades. Aquest clima, aquest ambient de por degut aal terrorisme existeix i l'han creat els governants amb llurs polítiques ideològiques que han generat una anomia social preocupant.
Els governants de l'esquerra woke duen el país a l'estat de naturalesa hobbesià, on regeix la llei del més fort i la gent ha d'anar armada. Perquè tots sabem, ells els primers, que això no s'acaba aquí, sinó que va a més acceleradament. D'ençà que hi ha internet, ja no és possible amagar-ho. Per això volen tancar les xarxes socials, car el domini dels mitjans de comunicació ja no els garanteix el secret i la impunitat.
Què cal esperar d'una societat els governants de la qual governen il·legalment, com passa a tot arreu on s'han fet empadronaments il·lícits? Què d'unes institucions on la corrupció és la norma i no pas l'excepció?
Però, en comptes de reconèixer el seu error i intentar esmenar-lo, continuen predicant la seva ideologia letal.
