En els temps en què la policia espanyola preparava els GAL, el comandament va decidir enviar dos agents d'incògnit al sud de França a espiar. Cap dels dos no parlava francès. No van espiar res, però tothom va saber que la policia espanyola enviava agents il·legalment a França.
Aquesta aventura de les mosses espies té una mica de Mortadel·lo i
Filemó. Sembla que la idea és d'una Comissaria General d'Informació (CGINF) que, en sabent que a
les assemblees escolars predominen les dones, va decidir enviar dues noies.
Però no va adonar-se que en aquestes assemblees es coneix pràcticament tothom i
que la distància mitjana a l'escala de Milgram és d'1,5 o 2. Les
dues dones no van superar els policies espanyols que no sabien
francès.
Descobrir-les, delatar-les i expulsar-les va ser tot un. Tot i que, per
al seu consol, els docents, que no tenen esperit policial, ni que sigui detectivesc, van descurar fotografiar-les. Si ho haguessin fet, tindríem un curiós problema legal.
El cas és que el CGINF (ja és estrany que no l'hagin
posat d'“Intel·ligència”, hipèrbole a què són aficionats els espies) no només
reconeix l'espionatge, sinó que ho reivindica per raons d'eficàcia. És a dir,
com sempre, confonent el fet amb el dret. No és l'eficàcia allò que
aquí es qüestiona, bona gent, sinó la legalitat.
No importa. La consellera d'interior continua abusant de la nostra
paciència més que Catilina. Sabedora que la posició es manté si es manté
l'avantguarda, va sortir en defensa de la seva defensa, el cap de la policia, i exalçant la
“professionalitat” del cos.
També l'MHP Illa ha aclarit al seu sobri català que té fe en laprofessionalitat dels mossos i que, per a comentaris, ja hi ha la senyora
Parlon. A ningú no treu el somni el que pugui dir el senyor Illa, però tanta
insistència en la professionalitat demana condigna resposta.
A la vista del resultat, hom apreciaria l'obediència de les agents, fins
i tot, el valor de la seva actuació i llur sentir del deure. Però
professionalitat no és la paraula. No estaria de més que els polítics parlessin
amb sentit comú i respecte a la intel·ligència de l'auditori, ja que no en
tenen a la seva.
El conflicte del sector de l'ensenyament està envoltat de problemes
provocats per la incompetència de la direcció política de l'invent. El nyap de
les mosses s'afegeix al malestar que provoca la presència d'agents armats als
centres o els escàndols de malbaratament a l'administració d'uns recursos que
es neguen als docents.
La bel·ligerància i el joc brut de l'administració contra els docents és una barbaritat. Com també l'obstinació d'un sector del professorat en una ideologia pedagògica woke que està destruint l'ensenyament.
