Fa uns dies vaig pujar un post titulat Sánchez l'antisemita, amb motiu de la imposició de l'ordre del mèrit civil a Francesca Albanese. Ja dirà l'actual ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, quins són els “serveis rellevants a l'Estat” que exigeix la llei per atorgar la medalla i que hagi prestat a Espanya la senyora Albanese. Personalment, no en trobo cap i Pedro Sánchez, tampoc. Però a ell no li calen.
Des d'aquell infaust 7 d'octubre del 2023, el govern de Pedro Sánchez fa dos anys i mig que fustiga per tots els mitjans l'estat d'Israel. No només perquè és un govern favorable a Hamàs, sinó perquè és antisemita, el govern més antisemita d'Europa. Un repàs a la seva executòria ho prova.
A la seva declaració de 23/11/2023, Sánchez, reconeixent la monstruositat dels atacs de Hamàs, va exposar les línies del seu govern que són les de la internacional woke: Israel té dret a defensar-se, però proporcionalment; cal aconseguir la pau a la zona i implementar la solució dels dos estats. Solució que els àrabs han rebutjat sempre i continuen rebutjant perquè el seu objectiu és exterminar els jueus “des del riu fins al mar”.
Com que aquest objectiu no es va complir Sánchez i els seus van intensificar la seva hostilitat. Van parlar de genocidi i ho continuen fent, malgrat que el fiscal del Tribunal Penal Internacional reconeix que no n'hi ha cap.
Parlant de genocidi, s'ha fet cèlebre el moment en què Sánchez diu al Congrés que el 7 d'octubre va ser la data de la invasió israeliana de Gaza. (Va ser el 27 d'octubre). No es cap lapsus linguae. És el resultat de documentar-se en fonts de Hamàs, com l'organització de defensa de drets humans Al-Hak que, en la seva edició de 20 d'octubre de 2023, una setmana abans de l'operació d'Israel, deia textualment: “On 7 October 2023, Israel launched a la large scale retaliatory military offensive on Gaza”, data que repetia la carta col·lectiva adreçada al fiscal del TPI. Tampoc no és cap lapsus calami. O Hamàs té dots profètics o és una mostra palesa d'ofuscació i alienació mental.
Cosa que li passa al president espanyol. Es va erigir en capdavanter de la suposada causa palestina a la Unió Europea a qui insta sistemàticament a trencar tota mena de relacions amb Israel, com ha fet ell amb les relacions comercials d'Espanya amb l'estat jueu. Alhora que s'afanyava a reconèixer l'inexistent estat de Palestina en un acte d'evident hostilitat cap a Israel.
Així mateix, s'ha involucrat en la política antijueva i prohamàs de l'esquerra woke. Ha donat suport als boicots a esdeveniments internacionals com la volta ciclista o el festival d'Eurovisió y demana excloure Israel de totes les competicions internacionals només perquè es tracta de jueus. Ah, der ewige Jude!
També ha donat suport oficial a les flotilles de propaganda de Hamàs, fins al punt de mobilitzar un vaixell de l'armada amb intenció intimidatòria cap a Israel, risum teneatis. I ha obligat tots els contribuents de l'estat espanyol a finançar amb llurs impostos el retorn d'aquests eixelebrats.
Com alguns van ser detinguts pels israelis, sánchez va tornar al seu to intimidatori, beligerant: “no tolerarem que ningú maltracti els nostres ciutadans”. Unes hores després, l'Ertzainza apallissava amb tota raó aquells ciutadans que havien arribat a Bilbao i tot seguit, van començar els habituals aldarulls fripalestain dels que ja n'està fart tothom.
