Fa uns dies que Palinuro insisteix que la llista del president sigui la llista del president i aquesta fórmula de posar-l'hi com a candidat simbòlic per damunt el candidat "efectiu" sembla encertada perquè fa palès que "l'efectivitat" depèn de la legitimitat. Els electors som com un sant Tomàs col·lectiu; volem tocar. Amb el MHP Puigdemont al capdavant es basteix una llista de president, formalment de partit, però oberta a tothom, és a dir, una llista de país amb dos objectius prioritaris: lluitar contra la pandèmia i fer la independència per la via unilateral.Al mateix temps.
Una altra notícia i símptoma de la situació política a Catalunya és la sortida d'ERC de l'expresident de Súmate, Eduardo Reyes, que es suma al seu torn a Demòcrates, una organització molt més independentista que ERC, cosa gens difícil. Atès que Reyes va ser el "pare" ideològic de Gabriel Rufian, segons llegenda urbana, es tractaria d'un cas de complex d'Èdip però vet aquí que l'Egist va ressuscitar a un altre projecte polític.
Ignoro el ressò que la decisió de Reyes tindrà a Súmate, però sigui el que sigui, tampoc no hi serà beneficiós per als republicans. Malgrat el control gairebé asfixiant d'ERC sobre els mitjans de comunicació, hi ha una percepció general que la seva tàctica ha estat una estafa i, a més a més, una estafa fracassada. Els atacs ferotges, fora de tota mida, al MHP Puigdemont no amaguen pas la por a perdre les eleccions. Una possibilitat que mai se'ls havia ocorregut, ensuperbits com eren amb la victòria de 2019.
Resten tres mesos per a les eleccions amb la campanya electoral de fet més llarga de la història.
