No tinc cap mena dubte que els dos candidats a presidir JxC són partidaris de la independència sense embuts, sense jocs de paraules, ambigüitats, contextos, repúbliques de Peter Pan, mentides, pragmatismes i taules de tafur. Clar i català: la independència. Ja li ho he escoltat a Laura Borràs i, sense dubte, Damià Calvet també ho expressarà al seu torn.
Suposo que, com estan les coses ara mateix, independència vol dir per la via unilateral. Ni hi ha cap alternativa perquè totes les altres, totes, han fracassat i, qui els proposi, no pot fer-ho de bona fe. Suposo; però convé dir-ho, com ja ho ha fet el MHP Puigdemont.
Declaració unilateral d'independència, DUI. Molt senzill. No calen més paraules que només poden servir per embolicar i obrir el camí a debats sobre el sentit, el re-sentit, el rere sentit, el context i resta de litúrgies d'ERC. I tot per acabar conreant l'hortet autonòmic una altra vegada i munyint les vaques afamades.
Per això em sembla un error que els dos diputats hagin contestat a dues entrevistes a "La Vanguardia" com ho han fet a la pregunta capciosa de com s'assoliria la independència. Calvet diu que hi calen abans unes victòries parcials fins a arribar a un "referèndum acordat". Borràs diu que "marcar-se objectius temporals és lligar-se de mans i peus". Tanmateix no vaig escoltar-ho al vídeo que, per altra part torna a afirmar l'objectiu d'independència amb claredat, però si l'Ara l'afirma, serà veritat.
És a dir, tots dos van caure al parany saduceu, tractant de sortir-se'n amb l'habitual nuvolositat argumental d'ERC, o fent voltes a la drecera, com diu el poeta: paraules inútils. I això no és gens intel·ligent, em sembla.
És clar: ningú no pot posar data a la independència perquè depèn de factors fora de l'abast de tothom, d'imponderables. El que sí que es pot és posar data a la declaració d'independència perquè només depèn d'un factor que estarà clar el 14-F: si hi ha prou majoria parlamentària per fer-la. Si n'hi ha, serà a les 24 hores de la proclamació dels resultats. I d'això es tracta i això és el que cal dir.
Aquest és el nus gordià de les eleccions i cal tallar-ho. Ho deixa caure el conseller Calvet al parlar al final d'una ruptura a un to de gestor benèfic.
Sí, una ruptura com la del nus gordià, a la manera alexandrina.
