El viatge del major Trapero a través els tribunals espanyols ha acabat amb bon resultat per a ell, reconegut innocent. El vaixell ha tocat a bon port. Guaita que a la travessia de tres anys, el que partí com a heroi ha arribat com a malvat! Quan el van fer fora de la feina, els independentistes l'acomiadaren lloant la seva competència i professionalitat al cas dels atemptats del 17 d'agost de 2017. Fins i tot van presentar el seu processament com una persecució política. Els mateixos independentistes que treuen foc pels queixals amb les declaracions de l'interessat a l'acte de restitució al càrrec, posant-se a disposició de les forces d'ocupació a Catalunya.
No hi ha raó per a la sorpresa, encara que si per a la indignació. Trapero no ha estat mai independentista ni tan sols per aproximació. Coneixem la conversa entre ell i el MHP Puigdemont abans de l'1-O. El policia va comunicar al president que, si rebia ordre de detenir-ho, ho faria, i el president li va dir que fes el seu deure. Tot clar i meridià: d'independentisme res de res.
Mentrestant, el Major va patir la injusta persecució judicial del lunatic fringe
de les forces d'ocupació en connivència amb els jutges més franquistes;
la part que li pertocava de la causa general contra l'independentisme.
Una persecució per acabar amb la seva carrera, engrescada pels mateixos
cossos a disposició dels quals es posa amb to solemne, ara que la seva
gestió ha estat exonerada pels tribunals espanyols.
Es tractava d'una injustícia flagrant, i calia una reparació. Sens dubte és la raó per la qual el conseller d'Interior l'ha restituït al càrrec. No ha estat una decisió política, però si justa pel que fa a la persona, encara que el resultat sigui decebedor pel que fa a la causa.
I perquè decebedor? Perquè en posar-se a disposició dels seus acusadors,
en lloc de querellar-se contra ells per fals testimoni, el Major s'hi ha
abaixat, s'hi ha humiliat sense necessitat. Ha parlat per la seva
íntima submissió personal a l'Estat que primer l'ha perseguit i després
l'ha perdonat. I, amb ell, ha humiliat el cos dels mossos, i deixa
veure una intenció de sotmetre-ho a la seva doctrina. En fer-ho, però,
ha palesat que només no és independentista sinó que aquests tres anys
d'injustícia judicial espanyola han fet d'ell un nacionalista espanyol.
Les eleccions estan properes. Cal no perdre el temps en petiteses. És essencial que el vot independentista es concentri a una candidatura compromesa amb la via unilateral.
I que el Major faci el seu deure. Pot triar entre tornar a ser heroi o seguir de malvat.
