Sembla que fa uns dies es van reunir els cervells, els que trenquen el bacallà ideològic a ERC, per tal d'endurir el to de la campanya electoral, de fotre'n més veu. La veu (vox) és important. Això s'aprèn a Madrid. Els bacallaners ideològics van concloure que hi calia recuperar el terreny perdut amb una campanya més agressiva, més incisiva que no es pot deixar als apocats i pobres d'esperit com Pere "l'emprenyat". El seu pla és un triangle: 1) les eleccions són una confrontació entre Iceta i "l'emprenyat". 2) el MHP Puigdemont, no existeix. 3) es ressuscita el fantasma de la independència. Total, ens surt de franc. Com la taula. És un triangle pervers com el de les Bermudes i tan real com ell. 1) Iceta no és ningú; "l'emprenyat", menys que ningú; 2) No es pot ocultar la figura del president Puigdemont i molt menys endarrere d'Iceta, de "l'emprenyat" o d'ambdós superposats; 3) la independència d'ERC no se la creu ningú, ni tan sols les famoses "iaies que només s'informen per TV3".
Rufian va posar en pràctica la nova línia de combat contra JxC ahir al Parlament espanyol. La sessió era per debatre sobre les esmenes a la totalitat dels PGE. Com que ERC ha d'amagar el seu vot contrari, preludi del vot final favorable, que farà soroll a Catalunya, aprofita l'ocasió per fer el soroll abans.
Amb aquest atac, quasi càrrega de cavalleria, directe a JxC, és prova la voluntat d'unitat "estratègica" de la que parlen els corifeus d'ERC i reciten els cors als mitjans públics de comunicació i propaganda. Atac de vademècum republicà (Pujol, Majestic, investidura d'Aznar, 3%, Diba) concentrat després en la persona de Laura Borràs, cercant-li la jugular, com els gossos, però sense mencionar el seu nom.
Les belles consciències diran que va ser un discurs lamentable per què els draps bruts es renten a la casa pròpia. És una apreciació errònia car el parlament espanyol és la casa pròpia de Rufian, polític més que molt espanyol i molt més espanyol que polític.
Breu digressió: Rufian, que té una xarxa de seguidors al tuiter i tuitea per a la seva parròquia tot tipus de plagis i provocacions elementals, diu sovint que el tuiter és una bombolla i no reflecteix el món real. Tanmateix, el seu discurs ha estat una resposta obsessiva als atacs que rep a les xarxes, on no li passen ni una.
Com a pretext ha pres la Laura Borràs. No va aconseguir treure-la de la campanya electoral en complicitat amb els tribunals espanyols, seguint el costum d'ERC de fer fora als independentistes amb l'ajuda del lawfare espanyol, però va aprofitar l'ocasió per un discurs plagat d'atacs personals contra la diputada. L'acusa de viure d'un sou públic; ell, que cobra encara més per fer molt menys, gairebé res. I de ser una política professional; ell que la sola professió que té és la política i de taverna. Fins i tot, va ficar-se amb la indumentària i el preu de la bossa de la diputada en una prova de la tafaneria de corrala madrilenya, grollera i masclista. És molt adient que el noi digui que "això és el Parlament", voldria dir, amb molt orgull, "d'Espanya". Però no li fa falta.
Un discurs de macarra. Idees, cap ni una. Arguments, encara menys. Només afirmació de principis tot fals, inventats. Diu que ERC és indepe. Però és mentida. Ell mateix, el portaveu del partit, diu que no és independentista. I, per dissimular aquesta ficada de pota, addueix el que li sembla una idea intel·ligent: que ser independentista és una condició transitòria fins que s'hagi aconseguit la independència i es pugui deixar de ser-ho. És un joc de paraules infantil que aquest home és incapaç d'entendre perquè és incapaç d'entendre que, per deixar de ser el que sigui, abans has de ser-ho. I si dius que no ho ets, no podràs deixar de ser el que no ets. Si, ja sé que això és massa complicat per a segon qui.
Palinuro és un desvergonyit partidari de la llista del president Puigdemont. Per consegüent no tinc més que paraules de felicitació pel primer discurs de combat guerrer d'ERC a la campanya electoral catalana; lliurat, és clar, a la casa del Pare, a la corrala madrilenya. On correspon, sense dubte.
I afegeixo a la felicitació un desig:
seguiu parlant!
keep talking!
