Avui podria estalviar-me el Palinuro. La declaració que el MHP Puigdemont va penjar al You Tube dissipa qualsevol dubte sobre el sentit de les primàries al si de JxC. És el discurs d'un líder que té una visió i marca un camí. Que actua com a líder i no com a ploraire. El que els militants de JxC elegiran com a candidat a president de la Generalitat és el candidat a presidir l'equip del president Puigdemont. El que es presenta a les eleccions és el president Puigdemont per persona interposada. El que assumeix la direcció del projecte, el compromís clar amb la independència i la responsabilitat de fer-la és el president Puigdemont. Un compromís total i una responsabilitat total.
Calia dir-ho i calia dir-ho així, directament a la gent. El guió legal exigeix que la llista del president sigui una llista de partit. Però és el partit del president, de l'equip del president. La llista del president. No li calen més explicacions.
Ha estat el primer discurs electoral d'aquesta campanya tan estranya a la qual el candidat real és virtual i el candidat virtual és real. Mireu-ho com al contrapunt a la Carta Oberta del president interí, Pere l'Emprenyat, que fa un parell de dies presentava la seva candidatura amb un discurs cosmètic ple d'estereotips, popurri de generalitats i figures d'engalipadors professionals com allò de la "mirada llarga".
El candidat Puigdemont es presenta per culminar la feina iniciada l'1-O i fer efectiu el seu mandat, paralitzat durant tres anys de govern "efectiu". Tres anys amb un balanç demolidor. Cap de les iniciatives proposades per l'independentisme ha trobat resposta a l'Estat que, tanmateix, ha intensificat la repressió. Tres anys més per comprovar per enèsima vegada que l'Estat no té cap intenció de resoldre la qüestió catalana sinó per a la repressió i la violència. Tres anys per comprovar també per enèsima vegada que el govern de la colònia catalana no té capacitat de maniobra i no pot ser "efectiu", encara que fos capaç; que, almenys a les conselleries d'ERC no sembla ser el cas.
L'única efectivitat real, molt clar al discurs del president, és fer efectiu el mandat de l'1-O i això vol dir declaració unilateral d'independència si els resultats de les eleccions ho permetin que és com dir que n'hi obliguen. Una fita i una responsabilitat històrica.
El president demana el vot per assolir un objectiu nacional, no de partit; no de classe; no d'ideologia.
El meu el té.
