L'efectivitat ha estat l'autojustificació del govern que Catalunya ha patit als tres últims anys. Tothom se'n recorda la monòtona doctrina d'ERC, difosa com el tam-tam de la tribu per tots els mitjans de comunicació i propaganda, sobre la necessitat d'un govern "efectiu". Un govern que oblidés les quimeres de la "turboindependència" i es dediqués a resoldre els problemes "reals" de la gent, la sanitat, l'educació, la intendència, etc. La humil eficàcia de la gestió callada de la vida quotidiana, sense caure a paranys "hiperventilats".
Doncs, una mentida, un hocus pocus com el del mag d'Oz. El govern ha estat un desastre. I encara, mentre ho presidia el MHP Torra, hi havia un relatiu ordre, s'adoptaven decisions més o menys exitoses, però adients i es feia una política coherent de confrontació amb l'Estat. Això molestava als espanyols i aquests, amb la inestimable ajuda d'ERC, li van fer fora.
Amb aquesta "jugada mestra", ERC va assumir a correcuita la responsabilitat del govern "efectiu". Era l'ocasió d'engrescar la campanya electoral comptant amb dos actius essencials: el govern i el control tancat dels mitjans de comunicació.
Doncs, ni amb aquest control ha aconseguit ERC amagar els escàndols de paorosa ineficàcia, gairebé ineptitud, de les seves conselleries. Després de l'espectacle de la censura al Dr. Mitjà, la consellera responsable, un prodigi d'incompetència, es fica en un conflicte del temps de la inquisició, tancant teatres, cines, bars, però permetent una missa de 600 persones. La consellera va balbucejar unes "explicacions" sobre que el dret a la religió és superior al dret a la cultura i no se li ocorre que no és, ni pot ser, superior al dret a la vida. Després, el torn del conseller de treball i afers socials que no té ni idea de ciberpolítica. Una activitat probablement pensada com propaganda electoral va provocar un conflicte amb un col·lectiu de mig milió de persones. A més inri, autònoms, els més afectats per la pandèmia; o cal dir per la gestió de la pandèmia?
Ningú dels responsables d'aquests desastres va dimitir, per descomptat; ni tan sols va donar explicacions formals. El president vicari va dir que s'havia "emprenyat" molt amb l'assumpte dels teatres i les misses i després es va encarregar, sembla, de la gestió de la conselleria de Treball, com si això fos garantia de res. Els portaveus van reconèixer que s'hi havien comès errors però que no es repetirien. I aquí pau i després, glòria.
És clar, el govern "efectiu" ha estat un desastre, mitigat al temps del president Torra i sense pal·liatius després. L'efectivitat sembla un bàlsam. El bàlsam de Fierabràs.
Per això no sona bé la idea que la llista del president Puigdemont sigui encapçalada per algú que no sigui el president Puigdemont, amb el pretexte que cal un president "efectiu". Si, per causa de força major, aquest lloc ha de ser ocupat per un altre, haurà de ser per qui designi el president legítim. Només així serà del president la llista del president, encara que formalment sigui de partit.
Qualsevol altre president ho serà de la llista del partit. Amb el perill que també es cregui un president "efectiu".
