Avui, divendres, Junts votarà, segons diu, contra els dos decrets Mari Carmen. Això té una lectura a Espanya i una altra a Catalunya. A Espanya, el president Puigdemont queda amb les mans lliures (i l'amnistia a la butxaca) i a Catalunya conté la sagnia del seu partit cap a AC. Li ha costat, ha hagut de patir pressions de tota mena.
I encara li queda la pitjor de totes, la del carrer, que es creu moralment superior perquè és això, “el carrer”. “El carrer” amenaça de prendre el Congrés. “El carrer” acampa a la Porta del Sol i, des d'aquí, entre rialles i danses alliberadores, vol dictar la llei al legislador. Això és, més o menys, el que diu la diputada Belarra, una mena de Madame Guillotine.
Tot aquest festival de carrer de l'extrema esquerra es podria eliminar amb l'acció de l'autoritat pública, moderada però ferma. Però cal que l'autoritat no simpatitzi amb el festival. Substituir el Parlament pel “carrer” a la Porta del sol és el disbarat que es va cometre amb el moviment 15 M, fa uns deu o dotze anys. Quan es va originar una nova casta política, la de Podemos, tan corrupta i incompetent com l'anterior que, per cert, continua, confraternitzant amb la nova.
El vot negatiu de Junts no només torna (ara per ara) la seguretat jurídica al sector immobiliari, específicament el de lloguers, sinó, de retruc, a tota la societat, sotmesa als capricis ideològics d'una elit d'irresponsables antisemites.
Ara per ara.
