Els disturbis de França, que els mitjans intenten amagar, és un pas més en la guerra de religió en què l'islam, aliat a l'extrema esquerra, ha sumit Europa. El fracàs del multiculturalisme s'evidencia en la idea del ministre de l'interior de treure els CDR al carrer. Acabaran ficant l'exèrcit. Els més alarmistes parlen d'amenaça de guerra civil. Una guerra on es poden plantejar problemes amb la lleialtat de les forces repressives de confessió musulmana.
Després de l'atemptat terrorista frustrat de Flydubai (que els mitjans presentaven com una “baralla” entre els dos pilots), ningú no estranyarà que la gent es negui a volar en avions tripulats per musulmans. És instint de supervivència. O viatjar en vaixells, trens, taxis i qualsevol mena de vehicle que es pugui convertir en torpedo. O ser atés per un metge o jutjat per un jutge musulmà. No té cap sentit que hi hagi alcaldes o ministres musulmans, és a dir, gent que posa la seva creença religiosa per sobre la seva funció com a autoritat civil aconfessional.
Els wokes saben, encara ho neguen, que l'anòmia violenta en què viu França serà d'aquí poc la d'Anglaterra, Alemanya, Catalunya. Cal plantejar de debò la decisió de prohibir l'islam a les nostres societats. Una decisió en el sentit del "decisionisme" de Carl Schmitt que l'esquerra ha redescobert, però no sembla haver entès.
