El 2 d'octubre, amb motiu dels disturbis de França, Palinur escrivia un post titulat França i els wokes en què es parlava de com avança a Europa la gihad islàmica. Hi va haver qui em va dir que exagerava i que només es tractava de l'habitual contundència juvenil amb alguns incidents violents aïllats. Els disturbis d'ahir a França reprodueixen la situació, però molt més agreujada, amb imatges que sorprenen i espanten el món sencer.
Quan es poden veure perquè els mitjans espanyols i catalans encara parlen de protestes estudiantils per la carestia de la vida i la situació calamitosa de l'educació alhora que censuren les imatges més impactants de les destrosses a tot el territori francès. La gihad continua, però els mitjans ho amaguen.
El mecanisme és sempre el mateix: els sindicats i l'esquerra woke, sobretot La France Insoumise (LFI), criden les manifestacions al carrer i tenen un gran seguiment. Molta altra gent s'uneix als estudiants i ahir es van manifestar entre 500.000 i 800.000 persones a diverses ciutats.
Entre els que s'hi afegeixen, hi ha els islamistes, de primera o última generació, qui, mentre els estudiants i els seus seguidors protesten, es dediquen al robatori, l'incendi i el pillatge. Les escenes de comerços i magatzems arrasats i saquejats, de monuments destruïts, cotxes bolcats, edificis públics incendiats expliquen sempre la mateixa història. És qüestió de temps que els gihadistes intentin amb el Louvre el mateix que han fet amb l'ajuntament de Llemotges o l'oficina de turisme de Lió.
Hi ha una òbvia aliança entre l'esquerra woke i l'islam, tots dos interessats a destruir els valors sobre els quals s'ha edificat Europa, l'estat de dret, la democràcia, el capitalisme, el liberalisme i, de retruc, els jueus.
L'esquerra woke, cinquena columna de la barbàrie islàmica, no n'ha après res. El 1979, una coalició de comunistes i islamistes va enderrocar el Shah Reza Pahlavi i va instaurar al poder l'Ayatollah Khomeini que el primer que va fer va ser afusellar tots els comunistes i el segon, degradar les dones perses a la condició d'esclaves, com mana la doctrina islàmica.
Hom pensa que l'esquerra woke, sobretot els feministes, no voldran que els passi una cosa semblant. O sí?
En un dia daurat de tardor fa un any, el trio de governants antisemites d'Europa, Starmer, Macron i Sánchez, reconeixien a Nova York l'inexistent estat de Palestina. Starmer ja no és primer ministre. Macron té els palestins al carrer, amb banderes de llur país ondejant a totes les destruccions. Sánchez espera el seu torn per alliberar l'estat que ha reconegut “des del riu fins al mar”, com demana la ministra comunista palestina Sira Rego.
