Mira que van donar la murga amb els vuitanta (després, 90) anys sense cap cas de corrupció. Avui ja ningú no ho repeteix precisament per no esmentar la soga a casa del penjat; per a no reconèixer que ER és un partit estructuralment corrupte. Recordeu-vos: estructura i funció. Sense la corrupció, ER no funcionaria.
A la cort dels miracles en què s'ha convertit el Regne d'Espanya, Catalunya ocupa un lloc prominent a compte, sobretot, d'ER. L'episodi de la DGAIA, gairebé sempre en mans de republicans, sembla una d'aquelles joint ventures en què l'administració feia les despeses i els particulars se n'emportaven els beneficis. L'organigrama de la DGAIA revela un espès entramat d'alts càrrecs d'ERC administrant, sembla, en llur profit, els recursos públics.
De la subestructura B del partit, no se'n sap res des de fa dos o tres anys, gràcies a la diligent investigació de Tardà. Pel que es coneix, els seus actes revelen tanta inhumanitat que només poden ser concebuts per gent molt malalta. La persona a qui sembla atribuir-se oficialment una brutícia tan gran, Sergi Sabrià, és ara directiu o empleat d'una empresa relacionada amb Zapatero.
Aquest Sabrià, juntament amb Sergi Sol, formaven fa uns anys el comissariat polític d'ER a TV3 i són els que es van encarregar de purgar-la per convertir-la en un aparell de propaganda del partit. La tasca s'ha culminat amb èxit amb l'actual directora de la CCMA, Rosa Romà, fidel militant d'ER. Fidelitat a un partit, no pas al país, que és pluripartidista. I parlen de democràcia i de llibertat d'expressió.
A la pluja d'imputacions judicials n'ha caigut també una a Joan Ignasi Elena, exconseller d'interior d'ER, l'home que anomenava “percepcions” a les protestes de la gent per la inseguretat ciutadana. No estic gaire segur que l'Elena tingui clar el significat de percepció. Sospito que volia dir “il·lusió”. Finalment, l'home formava part de la comissió parlamentària de recerca sobre la DGAIA que, probablement, també li semblaria una “percepció”. I ho era, però percepció de diners.
Per la via Zapatero arriba també una altra “amistat perillosa” amb Time Out que, dirigida per l'intel·lectual orgànic erqui Eduard Voltas, sembla haver invertit una quantitat respectable a comprar informes de l'expresident. Probablement funciona aquí com a intermediari, pagant Zapatero amb els diners que la Generalitat atorga a la publicació.
El món de la cultura, controlat per ER, és un món meravellós. Ara que s'acosten les eleccions, l'alcalde Collboni ha decidit comprar el vot de la gent acudint al vell "pa i circ" dels emperadors romans. Prendran la forma de vals de 20 € (menys dona una pedra) que plouran del cel per a fins “culturals”. La gestió, règiament pagada, anirà a càrrec d'Abacus, una cooperativa ungla i carn amb ER. I els ciutadans actuen també com a intermediaris que canalitzen els diners de la Generalitat a les butxaques d'Abacus i empreses afins. El govern vol comprar el vot dels ciutadans amb els seus propis diners i, a sobre, canalitzar-los a les butxaques dels amics.
