Aquesta guerra entre Israel i Hamàs, que es lliura en un petit territori del pròxim Orient, d'uns 365 km², està trastocant el món. Enfronta estats amb estats, famílies amb famílies i fins i tot els membres d'una mateixa família.
El punt més controvertit gira al voltant d'una paraula. Si el que està fent Israel a Gaza és genocidi o no, segons la Convenció Internacional sobre el Delicte de Genocidi. S'entén que, si aital fos el cas, es justificaria algun tipus d'acció de la comunitat internacional que no podria ser judicial, atès que l'estat jueu no reconeix la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional. Hauria de ser forçosament armada.
L'assumpte, però, és controvertit i no hi ha gaire consens. La premsa propalestina que és pràcticament tota l'occidental, aireja un informe d'una comissió independent de l'ONU segons el qual hi ha un genocidi en marxa a Gaza.
D'altra banda, la Comissió Europea no admet que hi hagi un genocidi a Gaza. En tot cas, prepara sancions comercials contra Israel, però les deixa a l'arbitri dels estats. Alhora, incongruentment, el govern britànic també nega que hi hagi genocidi, però Starmer reconeixerà l'estat palestí en uns dies, com Macron i alguns altres.
Hi ha en general un clima molt hostil als jueus, cosa que tampoc no és una novetat a Europa. Fins i tot Erdogan compara Netanyahu amb Hitler en les estones lliures de perseguir kurds al seu país.
En aquest esperit antisemita, el rei d'Espanya, de visita a Egipte, ha regalat l'oïda dels seus amfitrions proposant la solució dels dos estats en pau i bon veïnatge. El palestí, a més, compost per Cisjordània, Gaza i Jerusalem oriental. Fil per randa, el mateix que pensa el president Sánchez, però dit pel rei d'Espanya que també és rei de Jerusalem i deu pensar que pot fer miracles.
En realitat, tota aquesta parafernàlia de l'omnipresent propaganda de Hamàs, el free Palestina, la qüestió de si genocidi sí o no, les sancions d'anada i tornada, els embargaments, etc., són simples pretextos per evitar que Israel guanyi la guerra amb una victòria total. No hi ha cap esperança que la guanyi Hamàs, per tant, es tracta d'aturar-la i deixar Israel, com sempre, en una situació d'alarma permanent amb uns veïns l'únic objectiu dels quals és acabar amb l'estat jueu del riu al mar.
La diplomàcia ja no compta. Ha esdevingut guerra, com preveia Clausewitz. I la guerra té les seves pròpies lleis, la primera de les quals és que no n'hi ha lleis. L'estratègia d'Israel, recolzada pels Estats Units, és la victòria total, amb la rendició incondicional de Hamàs. Atès que al terreny sobre el qual opera l'exèrcit israelià, on els objectius militars estan inserits a les estructures civils del país, les baixes de no combatents seran nombroses, sobretot si s'imposa la política de Hamàs que la població no abandoni la ciutat.
A Israel s'ha declarat un “Delenda est Gaza” i no em sembla que això pugui aturar-se amb informes i debats sobre si hi ha genocidi o no.
