El govern del MHP Aragonès va ser una catàstrofe. En comptes de culminar (sic) la independència, la va torpedinar. I, en el terreny de l'eficàcia gestora, de la qual es vanagloriava, va filar desastre rere desastre, incompetència rere incompetència, sense que cap dels responsables dels desgavells dimitís. Era un govern d'ineptes, personalment molt aprofitats, protegit per un monopoli dels mitjans de comunicació que funcionava com a aparell de propaganda.
Reduït a un suport parlamentari raquític de la quarta part dels escons, no podia governar sense l'anuència de l'oposició, en aquest cas, PSC i Junts. És a dir, no governava. Feia el ridícul, com Pétain a França o Badoglio a Itàlia; titelles. Però destrossava l'independentisme, al mateix temps que l'aparell de propaganda repetia incansable el discurs de la intenció republicana de “no deixar ningú enrere”, pel camí a una Catalunya més ecologista, més feminista, més multicultural, més democràtica. I no sé si me'n deixo algun més.
A la impotència parlamentària del govern s'hi va sumar l'escàndol (encara no aclarit) de l'estructura B del seu partit, una brigada especialitzada en llunàtiques operacions de falsa bandera per atacar els seus rivals independentistes. Amb això i un “no” del PSC als pressupostos, el govern convocà eleccions in articulo mortis i les va perdre. Va pactar llavors la investidura del candidat socialista a més gran glòria d'Espanya, a canvi de conservar algun poder institucional en forma d'endollats del partit i un gentlemen's agreement respecte a les boires del passat.
Els mitjans de comunicació com s'esperava, van silenciar qualsevol crítica a aquest negoci ignominiós. El PSC també ha complert la seva part resistint-se a investigar el tèrbol assumpte de la DGAIA, per no fer el joc a l'extrema dreta, com diu una intrèpida diputada.
Però les aigües baixen crescudes i el desastre ja no es pot contenir. Ara és un campi el que pugui! Fins i tot els mitjans més servils gosen dar la notícia. Un segon informe de la Sindicatura de Comptes mostra que centenars de milions d'euros de diners públics podrien haver estat malversats per les autoritats del departament d'Afers Socials.
No, no és només la DGAIA; és tot un sistema muntat sobre la base de la patrimonialització de l'administració pública pels partits, singularment, ERC. Són aquests els que l'espremen en conxorxa amb l'anomenat tercer sector que els seus mitjans glorifiquen.
És tot el sistema partitocràtic colonial el que està corromput.
