L'11 de juny passat vaig publicar un post titulat El misteri Sánchez, intentant explicar per què, malgrat estar sotmès a assetjament general a tots els fronts, el govern del PSOE no cau. Arribava a la conclusió que Sánchez confia la seva força a l'excés i la ineficiència dels adversaris. O sigui, que no se'n va i els altres són incapaços de fer-lo fora.
Poc podia imaginar que vint-i-quatre hores després un nou escàndol de proporcions sísmiques, posaria a proba la teoria. Ara sí que ha arribat la fi. Feu memòria, aquest assumpte s'assembla al de Filesa, cap al 1991, un altre escàndol socialista de comissions il·legals, a les quals tan aficionats són els partits polítics. Filesa va dur a eleccions anticipades, bé és cert que després de dos anys.
D'on ve la seguretat que aquesta vegada, la magnitud dels presumptes delictes farà caure el govern? Cal un mitjà legal i eficaç per aconseguir-ho. No n'hi ha prou amb les escandalitzades queixes dels setciències sobre la democràcia, el control del poder, la transparència i altres lliçons del Cató. Tampoc la petició d'eleccions anticipades des de dins del PSOE per un espectre del passat i un malson manxec del present que ningú no escolta, llevat dels periodistes.
El mitjà per excel·lència, la moció de censura, és impossible. Al PP/VOX li farien falta els set vots de Junts i no sembla que els aconsegueixi si els seus senadors i eurodiputats continuen mostrant-se tan catalanòfobs. A banda d'altres consideracions. Dels bascos, ni en parlem.
Els altres partits estan units al carro del govern més o menys a contracor i interessats en la seva continuïtat. Sabent-ho Sánchez ha comparegut a demanar perdó, prometre una auditoria i fulminar amb el llamp de la decepció el seu fins ahir home de confiança. Li agrada lluir el costat humà dels conflictes polítics, però no ha deixat al pobre Cerdán ni la presumpció d'innocència. I les eleccions seran el 2027. Lasciate ogni speranza.
Aquesta seguretat té un punt problemàtic a Junts, que ja ha sol·licitat entrevistar-se amb el gobierno per avaluar la continuïtat de la legislatura. Al cap i a la fi, tenen un pacte "històric". Poca broma. Els set vots volen ser decisius per a la governació d'Espanya. El referent serà sempre l'MHP Pujol. Les eleccions anticipades del 1993 no es van convocar per l'escàndol de Filesa, sinó per la retirada del suport català al govern.
Però Pujol podia forçar les eleccions anticipades. Cal veure que pugui o vulgui fer el mateix el president a l'exili. Per aconseguir-ho, hauria de votar a favor d'un president de PP/VOX. Perquè, amb la sola abstenció, no ho aconseguiria. Si no pot imposar eleccions anticipades llevat de suïcidar-se, per a què vol avaluar la continuïtat de la legislatura?
