Avui dimarts, el senyor Partal publica un editorial al seu diari que, si bé esbossa una mínima i hipòcrita crítica a la gasòfia delatora del pamflet subvencionat ARA, dóna per bona l'acusació i intenta fonamentar-la amb la seva habitual barreja d'arrogància i estupidesa, sense aconseguir passar de la línia argumental que qui a ell li sembla, en el seu petit cervell, és d'extrema dreta. I això amb independència del que digui o cregui l'interessat, fins i tot baldament ho negui. El judici del senyor Partal preval. Però el seu únic argument és que la negativa a considerar-se d'extrema dreta és la prova fefaent que s'és extrema dreta.
Per la mateixa raó es pot dir que la prova que el senyor Partal és una rata és que nega ser-ho.
L'article està en la línia de l'argumentari únic woke que amenaça les societats lliures i no mereix més comentari. No passa de ser un groller intent de penjar arbitràriament i injusta una llufa a una gent que no s'ho mereix. Una cosa a què el senyor Partal sembla tan aficionat com a penjar estrelles de David als jueus, el que enllaça a la perfecció amb el seu reconegut i fastigós antisemitisme.
A propòsit de l'antisemitisme il·lustro aquest post amb una imatge en l'estil de la qual ell fa valer al seu article perquè, com ve a dir a un lector que el rebutja i li demana que rectifiqui, deixa les coses clares.
I ja, en un terreny personal, abans de tacar una història de més de seixanta anys de compromís amb la llibertat, la igualtat, l'esquerra i la independència de Catalunya (cosa que vostè no sap què és), compteu fins a deu molt lentament, mamarratxo.
