Dilluns,
cinc de mai, en despertar-me, vaig assabentar-me que formava part d'un grup de
set persones, totes fotografiades dins de cercles, com si fossin dianes de tir,
i que, segons l’autor, dona suport a AC, cosa que és radicalment falsa. Un
exemple perfecte de fake news. La infografia era part d'un article del
diari ARA, un periòdic, portaveu d’ERC, dedicat a atacar els seus adversaris i
finançat amb els diners dels mateixos adversaris en forma d'impostos, és a dir,
un frau i un robatori que es fa valer per atemorir l’opinió pública
crítica.
L’article, que deia explicar com és
l'extrema dreta independentista catalana, era una imaginativa construcció en
què es relacionaven parts que no tenen contacte entre si o, fins i tot, són
mútuament hostils. O sigui, una invenció. Com el mapa de l'illa del tresor.
Periodisme de pirates, a l'estil Long John Silver, el de la pota de pal.
La categoria que ens defineix als
set és la de donar “Cobertura ideològica” a l’extrema dreta. Llenguatge tècnic
militar. No es tracta de cobrir notícies, sinó de cobrir les accions de les
nostres forces sobre el terreny, com quan cal anar a agafar un niu de
metralladores. Hauria estat millor, i més proper a la mentalitat del signant de
l'auca, parlar d’autoria intel·lectual”. Això li donaria el toc policíac
adequat, a l'estil de la Brigada Polític-Social de Franco. Perquè es tracta
d'això, d'exposar a la llum pública les cares dels denunciats, per escampar la
por.
El que crida l'atenció del grup
dels set rèprobes, a banda del fet que la selecció revela una misogínia
apoteòsica (no hi ha cap dona), és que molts són actius a les xarxes socials,
sobretot Twitter. Les xarxes han esdevingut un santuari de la llibertat d'expressió.
Per això les volen tancar els mitjans convencionals que sospiren per mantenir
el monopoli del relat. Però no poden i la prova més evident és que, per
confeccionar una mentida com aquesta, han d'anar a les xarxes. Les xarxes són
l'àmbit en què s'expressen els que, com els set en qüestió, tenen tancat i
barrat l'accés als mitjans audiovisuals i la major part dels escrits. Per
discrepar del pensament únic que un consens suïcida imposa a la societat, on
ningú s'atreveix a dissentir del que, sens dubte, és un camí al desastre.
L'esfera pública està monopolitzada
per un altre grup més nombrós de periodistes, publicistes, tertulians,
todòlegs, sempre els mateixos, que es van rotant en espais, col·loquis i
entrevistes, repetint les consignes woke. S'assignen la representativitat per
quotes de partits, de manera que no cal escoltar-los car, sabut el tema en
qüestió, també se sap què diran. El que digui el partit. Fins i tot hi ha
representants de l'extrema dreta, la de veritat, que hi és perquè és contrària
a la independència, cosa que la fa menys d'extrema dreta. I el que demostra que
el que odien a AC no és que sigui d'extrema dreta (que no ho és), sinó que és independentista. Per a l'esquerra espanyola i ERC, l'independentisme sempre és
d'extrema dreta. Només cal escoltar Rufián fent honor al seu cognom.
Els que falten sempre són els que
no combreguen amb el pensament woke. Independentistes, que, per descomptat,
professen ideologies molt diverses, des del conservadorisme i la dreta fins a
l'esquerra radical, passant per la democràcia burgesa, el liberalisme i el
vegetarianisme; fins i tot, potser, algun TERF (*) i em sembla que tots cisgènere. Massa complex per al periodista
que els agrupa a tots sota la denominació “extrema dreta” amb la mateixa
esperança amb què Neró desitjava que el poble romà tingués un sol cap, per
tallar-ho amb facilitat.
En realitat, aquesta auca és una
cortina de fum per derivar l'atenció de l'escàndol de la DGAIA, on es presumeix
que miliers de milions de diners públics han estat robats per la banda d’ERC i
seus còmplices en ONGs i resta d’un tercer sector “sense ànim de lucre”, sinó
només d’omplirse les butxaques. I, amb la DGAIA, la resta de malifetes d’aquesta
colla de corruptes, començant per la merda cinematogràfica del Parenostre,
que ens ha costat milions als contribuents i de la que és principal responsable
en Toni Soler, l’home d’ERC que treu profit del monopoli partidista dels
mitjans de comunicació i que també és un dels pilars del pasquí ARA, amb el que
tracten de terroritzar i destruir els seus contrincants amb tècniques de
gàngsters.
Aquesta és la finalitat de l’auca
de l’Ara, signat per un tal Xavi Tedó, exemple de periodista venut i de mala
persona.
-------
(*) TERF: Trans Exclusionary Radical Leftist, o sigui, "Radical d'esquerres contrari a lo trans". Hi convé estar a la dernière.
