El dissabte és un dia quasifestiu. No té el caràcter de jornada de repòs sant, absolut, total, com entre els jueus, però, com que preval l'oci, la gent pot passar l'estona fantasiant. Així, el president Aragonès se n'ha anat a la manifestació de Som Escola, a Barcelona a passar l'estona i, com que és un valent, s'ha llençat de cap al femer de Twitter amb un twitt fabulant, molt satisfet de la vida, que "ho hem tornat a fer".
Aquesta dèria de tornar a fer el que no s'està segur d'haver fet abans és un dels trets més singulars i absurds de la retòrica de l'independentisme d'esquerra filistea. És un etern "tornar a fer" el que mai es fa i el que més s'assembla a un dolce far niente, però cobrant. El trèmolo presidencial s'il·lustra amb una foto que no es pot descriure. Cal mirar-la per creure-la. Uns governants i representants polítics "plantant cara" a l'Estat amb uns guants de pallasso. Està clar: tornen a fer l'enze.
