Tres salves pel Gironès! Girona sempre al capdavant de l'independentisme. Perquè avui la lluita per la independència és la lluita per la supervivència de la llengua. Sí, parlem de la llengua, que és el pal de paller de la identitat catalana. Com ho ha estat des de fa segles d'una forma natural i, des de la Renaixença, d'una forma conscient, proposada amb l'objectiu final de la plenitud de la independència. Ho sap tothom, ja abans de Prat de la Riba, que la llengua és la pàtria. Tothom, tret dels que no coneixen d'altra pàtria que llur partit i llurs privilegis.I sí, també parlem de supervivència perquè la llengua està greument amenaçada. No és alarmisme; és una realitat que també coneix tothom. Venir a negar que el català estigui en perill i mantenir, en canvi, que ho està el castellà, és l'eix de l'atac colonial al poble català. Quelcom que el poble sembla sentir com un nou intent d'aniquilar la nació catalana. Aquests tres instituts del Gironès, assenyalen el camí de resposta de la societat catalana a la imposició del 25%: la desobediència i la insubmissió.
El problema és que aquesta hauria de ser l'actitud del govern per tal de no deixar els centres educatius a mercè de la repressió estatal; però no sembla ser-ho. És d'esperar que l'exemple dels tres instituts gironins (abans ha estat un centre de Salt), s'escampi a tot arreu i, mentre la situació es mantingui en "stand by" o punt mort, no hi esclatarà cap conflicte, encara que no hi hagui cobertura institucional. Però si la repressió s'enceba amb un o més dels instituts, la realitat es plantejarà amb tota cruesa: es farà responsable el govern de la defensa i protecció dels centres educatius?
