El concert de Lluís Llach del dia 18 va rebre dues classes de crítiques, unes per raons sanitàries i les altres, polítiques. Com que no em considero amb competència sobre les primeres, parlo de les segones. I, de pas, una altra vegada de Twitter. Del terrible Twitter, que treu de polleguera a un munt de polítics i periodistes (no a tots, ben entès), pel seu caràcter crític, sarcàstic, irrespectuós i fins i tot ofensiu i insultant. Cal tancar Twitter per a què els mandarins de la política i la comunicació, en feliç comunió, puguin fer de les seves. Tancar Twitter, espai de llibertinatge, on tothom es creu amb dret a dir la seva, fins i tot a criticar les manifestacions del mandarinat. I qüestionar el seu dret a monopolitzar l'emissió de missatges.
Twitter és un "femer"!, s'indignen els ideòlegs d'ERC. No veuen que les millores roses neixen sovint als femers. No veuen més que el fem. I tampoc no demanen qui n'és responsable del femer. Perquè aquesta joia publicada ahir al Twitter de XXX-KW2, efectivament, és representativa de la rabiosa reacció republicana al concert de Llach. El twitt és tan primitiu i tan brutal que, sense dubte, mereix la consideració de joia del femer.
I tot perquè Llach ha posat paraules al sentir generalitzat a l'independentisme: que la taula del diàleg ha estat una estafa.
