Si alguna cosa queda clara amb aquesta pandèmia és que res no està clar. L'opinió pública es veu confrontada dia rere dia a informacions contradictòries d'ordre polític, econòmic i, fins i tot, científic. Les contradiccions dels experts científics deixen els responsables polítics en la inòpia i, amb la responsabilitat d'explicar per què segueixen un criteri i no un d'altre. Amb la seva consuetud de veure-ho tot en termes electorals, el més probable és que prenguin mesures també contradictòries, sense poder fer res d'altre perquè tothom pressiona precisament perquè facin alguna cosa. I la cosa que fan pot generar més caos en una societat ja sotmesa al caos de la pandèmia mateixa.La presidenta Ayuso es declara en rebel·lia contra els criteris defensius més o menys compartits. Aquesta nova Joana d'Arc representa el macizo de la raza i declara Madrid territori lliure de mesures repressives de la pandèmia. Ni vaccines, ni tests, ni antígens, ni PCRs, ni passaports ni res. La fórmula contra la COVID és el liberalisme i el dret dels madrilenys a escampar el virus a tot arreu.
A l'altra banda, el president Aragonès per tal d'amagar el caràcter caòtic, erràtic i moltes vegades injust de les mesures del seu govern, treu pit i exigeix al gobierno de l'Estat el pagament del fons COVID pel 2022. Diu que se l'acostaran els bascs i els gallecs, crec, però no diu quina és la força dels tres per obligar Sánchez a complir el que ja ha dit que no vol complir. I, com diria Cató, el censor, encara hem de parlar de la independència.
Afegim les activitats econòmiques al voltant de la pandèmia, els interessos de les empreses farmacèutiques i d'altres tipus, mogudes per la regla de la maximització del benefici a les que suposem capaces de qualsevol joc brut. Cosa que, de vegades, passa. Ja tenim l'argamassa per bastir tota mena de teories conspiratives que, al seu torn, es barallen entre elles amb un grau considerable de fanatisme.
Una crítica sovintejada és que els governs aprofiten el caos i la por de la pandèmia per a retallar drets fonamentals i llibertats públiques. Cert. Confrontats amb problemes que no saben, no poden o no volen resoldre, els governs redueixen al màximum la complexitat social i el pluralisme democràtic, sobretot si es justifiquen invocant criteris de seguretat pública. L'autoritarisme és el darrer refugi de la incompetència.
L'Estat i les seves delegacions territorials han de garantir la seguretat de la població sense minva de la seva llibertat.
