La manifestació d'ahir, convocada per Som Escola, una plataforma dins d'Òmnium i a la que s'afegí l'ANC, és polièdrica, amb facetes de diferents colors: que si l'acte és iniciativa cívica perquè les institucions procrastinen; que si la convocatòria d'Òmnium és més esmorteïda i la de l'ANC més combativa; que si els partits no són capaces de reaccionar davant el nou atac espanyol del 25% contra el català; que si la Generalitat va participar-hi amb el que es diu "perfil baix"; que si els polítics van fingir una unitat (amb la capçalera del MH Aragonès, la MH Borràs i Junqueras) que no existeix pas; que si la presència de Junqueras mostra la seva tutela del govern, etc. Sigui com sigui, el que s'ha tornat a palesar és que la gent hi és; si se la convoca, va. El suport a qualsevol acció del govern de confrontació amb l'Estat hi és. La gent no defrauda pas.
I les institucions, els partits, els polítics, què fan? Sembla que estan pensant querellar-s contra Casado per una de les seves ximpleries incendiàries contra Catalunya. Però, tot i ser necessària, aquesta no és una resposta a l'altura del repte perquè individualitza en un personatge d'òpera bufa un conflicte col·lectiu d'una fondària insondable.
L'atac a la llengua, temple de la identitat catalana, no és un fet aïllat, un exabrupte d'un governant que hagi perdut els papers, sinó que respon a un pla sistemàtic de tots els poders de l'Estat, gobierno, legislatiu i judicial, encapçalats per la Corona, per anorrear la cultura catalana, com diu molt bé Elisenda Paluzie.
El moment és greu. L'agressivitat del bloc espanyolista s'intensifica en el que considera l'assalt a l'últim baluard independentista. Cal que la resposta sigui proporcional. Els polítics no poden arrupir-se darrere els funcionaris i fugir d'estudi derivant en els subordinats les seves responsabilitats. Un institut de Salt es declara insubmís al 25% en castellà. Caldrà donar-li suport, oi?
I és que ja n'hi ha prou de demanar a la gent que surti al carrer per enviar després els mossos a reprimir-la.
Ara toca cridar a la insubmissió. I, per això, cal donar exemple.
