Els ploramiques d'ERC estaven ahir com magdalenes a causa de la perversitat del gobierno que ha tornat a enganyar-les amb la llei de l'audiovisual. Plors i cruixir de dents. Era la gota que feia vessar el got de la paciència republicana. El MHP Aragonès va declarar que no tolerarien cap incompliment i l'home fort del partit a Madrid, el portaveu Rufian, ho va expressar amb la seva fatxenderia: "tocar els nassos a ERC és un negoci dolent". I de negocis sap aquest un munt.Aleshores, els plors i lamentacions van deixar pas a les amenaces. Si no hi ha quota, diu el portaveu, no hi haurà llei de l'audiovisual i ERC tombarà els pressupostos al Senat. A desgrat del seu tarannà de pistoler més ràpid del Far West, la seva pólvora està mullada. Al gobierno no li calen els vots d'ERC per passar els pressupostos pel Senat. Espectacle ridícul el de les amenaces buides.
La quota, per minsa que fos, era l'última esperança d'ERC d'amagar que aproven els pressupostos de franc. Com que els comptes no contenen cap benefici ni millora per a Catalunya, almenys que portin una mica de goig i diversió, de pa i circ. És el vell truc dels tirans que ja va denunciar Juvenal al segle I: panem et circenses, per tenir contenta a la gent mentre se l'explota. León de Arroyal va hispanitzar la fórmula el segle XVIII, el de les llums, com "pan y toros", frase que va fer fortuna els segles següents, XIX i XX i, com es veu amb la labor d'ERC, també al XXI. Només que amb una variant, "pa i televisió"; o sigui, "peix al cove i Netflix".
La fabulosa incompetència del portaveu negociador, però, ha deixat als catalans sense pa ni circ; sense peix al cove ni netflix.
Rufian i tota l'ERC subscriviria el paràgraf final del llibre d'Arroyal, L'oració apologètica en defensa de l'estat florejant d'Espanya. "Haya pan y haya toros, y más que no haya otra cosa. Gobierno ilustrado: pan y toros pide el pueblo. Pan y toros es la comidilla de España. Pan y toros debes proporcionarle para hacer en lo demás cuanto se te antoje in secula seculorum. Amen".
Res no ha canviat a Espanya. Però, a Cataluya, ni pa ni netflix. I el portaveu, com és d'esperar, no dimiteix, només faltaria.
