El gran Jefferson va deixar dit que preferia periòdics sense govern a govern sense periòdics. Homenatge extrem a la llibertat de premsa, base de la llibertat d'expressió, base de la democràcia. Com que la premsa té la missió de controlar el govern, un govern sense premsa és un organisme incontrolat, o sigui, una tirania. En pura teoria aquesta funció de control escau a l'oposició, però la pràctica és de complicitat entre els polítics i el control, un ritual. De fet, hi ha menys distància entre dos diputats del PP i el PSOE que entre llurs respectius votants. El control real i eficaç és el dels mitjans. O hauria de ser.
El que Jefferson no va considerar és que hi hagués una coincidència entre els mitjans i els polítics de forma que, deixant a banda la seva missió de control, els mitjans esdevinguessin col·laboradors dels polítics, al govern i a l'oposició. Una mena de conxorxa. No hi ha partit polític ni organisme públic que no tingui un cabinet de comunicació farcit de periodistes/propagandistes.
Casos com el d'ERC, que té una periodista com a portaveu del partit, són cridaners, però no pas insòlits.
Hi ha molts periodistes entre els assessors dels polítics i encara més que opinen a tot arreu com missatgers de partit i omplen les tertúlies de les seves consignes.
A l'extrem els mitjans públics de comunicació es troben sota control d'un partit, habitualment, el del govern. El controlat és el controlador i viceversa. És el cas de TV3 i Catalunya Ràdio, convertits en aparells de propaganda d'ERC. I atesa l'epifania espanyolista dels republicans, aparells de propaganda espanyola. El FAQs sembla la veu d'Espanya, en línia amb la línia del partit de eixamplar la base, a despit de l'audiència independentista.
