Aquest element deixa el nivell del Congrés, que mai ha estat molt a dalt, a l'alçada de les fires, mercats i tavernes del regne. Recorda un venedor d'elixirs, llevat del do de la paraula. El seu resum que "al final es protegeix la producció audiovisual en català i en llengües cooficials, que era l'objectiu" és això que els espanyols diuen "un brindis al sol". Quin era l'objectiu? Oblidem la taula del diàleg, el referèndum, l'autodeterminació i resta d'andròmines de la golfa republicana. L'objectiu reduït a la seva mínima expressió era protegir la producció audiovisual en català. I es considera assolit amb una subquota de la quota d'un 2% i cinc milions d'euros per a plataformes amb seu a Espanya, FilmIn i Movistar? De debò? Ningú no pensa que aprovar els pressupostos a canvi d'això és com aprovar-los a condició que estiguin en paper, o sigui, de franc?
Però que pot dir el noi? Que ha fracassat i que els espanyols l'han pres el pèl una vegada més? No pot fer-ho perquè no és veritat o no és tota la veritat. Ha fracassat pel que fa als interessos de Catalunya, però ha triomfat al seu objectiu real, que era aprovar els pressupostos per donar estabilitat al gobierno i, de pas, a la seva condició de portaveu parlamentari d'ERC.
De fet, se'l veu feliç, radiant i, com de l'abundància del cor parla la boca, ja diu a qui vol escoltar-li que aquests pressupostos seran bianuals i arribaran fins a les eleccions de 2023. Això el garanteix que no haurà de passar una altra vegada la vergonya i l'angúnia de fer com que negocia uns pressupostos que està disposat a aprovar de franc.
El que ha fet.
