És el que ens costa als contribuents la bombolla retòrica d'aquest individu. Li paguem 126.000 € l'any per plagiar tweets, escriure en castellà amb errades d'ortografia, parlar com un pinxo tavernari al Parlament, enganyar als catalans i anar contra la independència de Catalunya seguint les consignes del seu cap, Oriol Junqueras. Aquest, també conegut com "l'estel de la tramuntana", apel·latiu que el va dedicar un dels seus creients, del sector intel·lectual, com Gabriel Rufian, segueix fil per randa la regla d'or de tot tirà: envoltar-se de gent encara més mediocre que ell (que ja ho és de valent) perquè no li faci ombra.Ha estat la negociació més dura i complicada que jo he viscut mai, diu el pocavergonya en el primer tweet que fa en català en una llarga estona. I per mentir, com sempre. La negociació no ha estat tal i ell ho sap, però ha de treure pit per amagar que ha aprovat com un mesell els pressupostos del saqueig de Catalunya de franc, sense benefici real pel país i la prova és que, per molt que gallegi, no quantifica els resultats perquè són literalment res. Cinc milions per doblar al català pelis de FilmIn i Moviestar, mentre 18.000 milions se'n van cap a Madrid amb l'aprovació d'aquesta colla de sipais dels espanyols que són els republicans catalans. Els mateixos que el 2005 deien que havien negociat un acord amb el PSOE per doblar al català tot el cine espanyol. Una de les seves habituals mentides.
El pinxo que representa l'"independentisme" a Madrid, sense ser independentista ell mateix, que ja té mèrit, presenta com un triomf "dur i complicat" reduir el 100% al 5% que, en realitat, serà el 2%. Però ell seguirà embutxacant-se 126.000 € l'any que de cap manera es mereix.
Mentrestant el seu protector, Oriol Junqueras, cada vegada més semblant al Papa Clemente del Palmar de Troia, càrrega contra Laura Borràs per les seves declaracions sobre l'escola de Canet de Mar.
Aquest nou atac dels espanyols a la llengua catalana treu als republicans de polleguera perquè els obliga a donar una resposta a l'alçada de l'atac. I, com que en cap cas arriscaran llurs paguetes i cadires, prefereixen atacar als seus aliats de govern que afrontar als espanyols. I ho fan amb tota la seva artilleria (prova que estan espantats), primer han fet foc amb l'escopeta de Marta Vilalta; després han engegat la metralladora del suposat president de la Generalitat, Aragonès i, per últim s'han vist forçats a treure el Gran Berta, Oriol Junqueras.
I tot per amagar que no són capaços de defensar la llengua perquè no volen perdre llurs paguetes.
Els de Junts per Catalunya no són pas millors. Borràs parla d'assumir les responsabilitats de les escoles amenaçades pel 25%. Miriam Nogueras prova que la negociació dels pressupostos/llei de l'audiovisual ha estat una nova estafa d'ERC, cosa que tothom veu. Però cap de les dues fa res per trencar l'aliança del seu partir amb els unionistes d'ERC; ans al contrari, els legitimen. Probablement per la mateixa raó per la qual ERC s'empassa el que els espanyols li diguin: per no perdre paguetes i cadires.
