L'estil de pinxo de discoteca del Fra Gerundi de Campazas, portaveu antiindependentista del partit "independentista" ERC, Gabriel Rufián, és contagiós. La negativa dels espanyols a complir llur compromís a la Llei de l'audiovisual curulla llur consistent rebuig a totes les altres peticions dels catalans, com referèndum, autodeterminació, aeroport, rodalies, jocs d'hivern i resta d'andròmines de la golfa claudicant d'ERC. I, de pas, palesa a ulls de tothom les mentides d'en Rufián i com aquest ha aprovat els pressupostos de franc, a canvi de mantenir el seu immerescut sou i el de la resta d'endollats del partit pseudoindependentista, ERC. Diuen que és per donar estabilitat a Espanya i evitar que hi arribi l'extrema dreta, com si aquesta fos pitjor per a Catalunya que els socialistes i els de Podemos. En realitat, per seguir cobrant la paga fins a la fi de la legislatura. Res més.
A ulls dels independentistes de debò, per tant, tota la negociació de la llei i els pressupostos ha estat una presa de pèl en benefici dels privilegiats d'un partit espanyol, ERC. O sigui un fracàs.
Fra Gerundi Rufián va intentar amagar-ho amenaçant debades, com sempre, dient que aturarien els pressupostos al Senat, sense ni tan sols saber que no hi tenen prou vots. Amenaces buides. Un doble fracàs barrejat de petulància i ignorància que va fer emmuir el pinxo pretenciós.
Aleshores va intervenir Marta Vilalta, portaveu i vicesecretaria general d'ERC, contagiada de la fanfarroneria del seu portaveu parlamentari Rufián amb la missió d'amagar el seu fracàs. Aquesta Marta Vilalta mereix un petit comentari. Es pot considerar periodista una persona a sou d'un partit polític per defensar la línia del partit, al qual ocupa dos càrrecs orgànics amb un sou que, pel baix, serà de més de 100.000 € l'any, quantitat que la immensa majoria dels seus col·legues, no ha ensumat mai? Pot mostrar un mil·ligram de deontologia professional una "periodista" pagada directament per un partit polític? És clar que no, oi? I és clar també que la seva funció és mistificar a favor d'una organització que obeeix només que a la hipocresia i l'ambigüitat del seu únic líder, l'estel de la Tramuntana.
Com que es tracta d'una "periodista", la seva retòrica a sou té una miqueta més d'elaboració que les ximpleries pomposes del seu model Rufián. Per això amenaça als socialistes amb el foc si insisteixen a enganyar els republicans, una amenaça bíblica per a nens: qui juga amb foc, pot cremar-se. La veritable imbecil·litat d'aquesta amenaça no rau en el seu infantilisme evident, sinó en la pretensió de comparar aquesta banda d'endollats i venuts d'ERC amb el foc.
