I.- No saben com fer la independència. El mateix que diu Marta Rovira, que no sap com es fa la independència, però publica un llibre amb Oriol Junqueras dient que ho tornarà a fer; o sigui, que tornarà a fer allò que no sap com es fa. No em direu que no és genial. L'anomenat independentisme no sap com es fa la independència. No és que estigui malament que facin un acte de sinceritat; ans al contrari, és molt d'agrair que ho diguin públicament. Però no haurien d'haver-se presentat a unes eleccions prometent fer el que no saben com fer. Això és un frau. El MHP Puigdemont ha declarat la seva intenció de fer la DUI quan torni. Hi ha una contradicció flagrant entre el que diu el president de JxC i el que diu el seu secretari general. Ells sabran com resoldre-la, com fer la Aufhebung hegeliana, de la que es burlava Jorge Semprún. En qualsevol cas, alguna cosa hauran de fer perquè aquesta situació obeeix a la mateixa lògica patafísica que les declaracions de Marta Rovira.
II.- Sánchez no sap com fer la independència, però sí que sap qué s'ha de fer per fer el que no sap com fer, en concret, aplicar el bàlsam de Fierabràs, la seva fórmula màgica de la unitat independentista que, en la pràctica, és submissió de JxC a l'hegemonia d'un partit com ERC. En el fons, enfortir la partitocràcia independentista catalana, una mena d'oligarquia que fa el contrari del que diu, "ser al costat de la gent".
III.- Tot el que la partitocràcia vol de la gent, i ho diu prou clarament Sánchez, és que mantingui l'esperit i l'empenta independentista, que surti al carrer. Que surti al carrer per fer el que ell no sap com es fa, però cobra per fer. És prou cínic, oi? Si, a continuació, es recorda la dèria, la consuetud de la Generalitat, de ser part acusatòria als processos penals contra els independentistes, el cinisme, passa al terreny de la més absoluta immoralitat.
Si no sabeu com fer el que us vau comprometre a fer, plegueu.
