Ahir es va fer història a Catalunya. La constitució de la mesa de l'assemblea de representants del Consell per la República és un pas decisiu en la revolució catalana cap a la independència. El poder constituent originari ha constituït una assemblea constituent.
Amb peculiaritats: 1/3 dels representants són càrrecs i militants dels partits i 2/3 són ciutadanes. Hi ha un sobrepès dels partits. El parlament no es constitueix al mode liberal clàssic, amb dret universal de sufragi actiu i passiu. És més abans un model mig-corporatiu, amb sufragi passiu parcialment estamental. La intenció és garantir la coordinació entre els partits i la ciutadania o reservar una representació a la partitocràcia. Va en opinions. En qualsevol cas, suposo que això es justifica invocant la transversalitat i l'extraordinari de les circumstàncies.
Tanmateix la CUP (tret de poble lliure) i ERC (tret d'algun dissident històric) s'han abstingut de participar-hi, denunciant que es tracta d'un esdeveniment de JxC. Adeu transversalitat, doncs. El sobrepès es concentra als representants de JxC. La profecia s'autocompleix.
És inútil fer veure que la composició de la mesa és efectivament plural i transversal, car només una membre, Titon Laïlla, té una relació indirecta amb JXC. Fins i tot, aquesta composició també podria ser el resultat d'una consigna als militants de JXC: "no us presenteu i no voteu pels nostres". Segur que els ideòlegs estan remugant l'argument. Al cap i a la fi, el domini juntaire de l'Assemblea és incomptable amb l'ambició hegemònica d'ERC.
La importància de l'Assemblea rau en la representació popular. I, un cop constituïda, té la tasca de constituir la República; passar d'un govern de facto a un de iure; fer del Parlament l'òrgan que exerceix la sobirania popular sense límits. O sigui, tirar endavant la revolució catalana cap a la independència, cosa que els òrgans autonòmics de la Generalitat, sotmesos a la legalitat espanyola, no poden fer. Suposat que volguessin, que és massa suposar.
